ParlemClar.cat

Comença a quedar fora de dubte que el país va deixar de governar-se el dia que va plegar el president Pujol. És trist arribar a aquesta conclusió. És una anormalitat i, com a tal, convé assenyalar-la. Estem davant d’un fet empíric evident. I és que no ho diuen només els pujolistes nostàlgics, no –quan governava Jordi Pujol no tot era fantàstic. Es tracta que el que ha vingut després ha estat un pur desastre. Els amants de l’estètica futbolera Barça-Madrid encara tenen els pebrots d’emmirallar-se a Espanya per dir que el desastre ha estat general. No és cert. El País Basc ho ha fet bé. Fins i tot Galícia ho ha fet millor. Espanya, malgrat el que es digui –i encara que jo em trobi als antípodes ideològics–, no ho està fent tan malament. La realitat és que Catalunya està en un greu procés de decadència. I encara no ha tocat fons.

Continua llegint «Incapacitats per autogovernar-nos?»

Als soferts ciutadans (la primera accepció de ciutadans és que viuen en una ciutat) els tocarà votar pròximament per triar els rectors públics del seu municipi. Aquell dia i els dies previs, amb la fanfàrria de les campanyes electorals, els recordaran que viuen en una democràcia. Alguns ja saben que aquest model de democràcia que es practica a l’Estat espanyol és una democràcia de mínims, una democràcia totalitària que ja vaig descriure al seu moment. (27.06.22-https://www.alfdurancorner.com/articulos/la-democracia-totalitaria.html ).

Continua llegint «El poder local»

El sistema instaurat per l’imperi romà, va ser un fenomen encara no igualat. Per això bevem de molts dels seus principis. Una de les habilitats que tenien els romans era la d’expressar idees sofisticades en molt pocs mots. Sempre ha estat preferible explicar les coses de la manera més curta possible –que també és la més difícil. La frase que titula aquest article («Com més corrupte és un règim, més lleis fa») és d’una exactitud palpable. És el problema espanyol –ergo català– més candent. Moltes lleis i, per afegitó, mal fetes. Lògic. Parafrasejant Roma altre cop, podríem acollir-nos a la sentència «corruptio optimi pessima» («La corrupció dels millors és la pitjor de totes»). Agafeu corruptio en el sentit de l’època –aquell que avantposa els seus interessos, o del partit, al bé comú– i optimi com els millors, els que estan a dalt de tot. Als romans ni se’ls acudia que a dalt de tot hi pogués haver els pessimi, els pitjors, que és el nostre cas present.

Continua llegint ««Corruptissima republica, plurimae leges»»

Els grups del PSOE i Unides Podem han presentat una proposició de llei orgànica que modifica el Codi Penal. Entre altres coses, fa que el delicte de sedició no es contempli. Pel principi d’in mitius, els condemnats podran acollir-se a les penes, si és que n’hi ha, que fixi la nova llei. Es demana al Congrés dels Diputats que la proposició es tramiti per la via d’urgència. Tal com es pot comprovar, doncs, tot està fet «a l’espanyola». La reforma del codi penal de qualsevol país –que aquí, a més, és una llei orgànica; és a dir, que només està un nivell per sota de la Constitució– ha de sorgir del consens parlamentari. Un codi penal no és cap broma, molta gent s’hi veurà afectada, serà jutjada amb severitat i haurà de complir una pena. El disseny i el contingut d’un codi penal són matèries que requereixen discussió, consens i saviesa. I no sembla que sigui el que més abunda al Parlament espanyol actual.
Continua llegint «La sedició, delicte inexistent. Per ara.»