Menjar no fa cultura

Un dels aspectes que han fet de Josep Pla un escriptor conegut és la capacitat que va demostrar a l’hora de sintetitzar en una sola frase una idea que a qualsevol de nosaltres ens costaria pàgines desenvolupar. A més tocava totes les especialitats. Per desmuntar les ínfules que es donaven alguns perquè havien viatjat una mica, era així de rotund: «Si viatjar donés cultura, els revisors serien les persones més cultes del món». De menjar va escriure’n moltes d’enginyoses. En general, per elogiar les preparacions senzilles i les cuines nacionals, que sempre han de ser geogràficament limitades: «La cuina d’un país és el seu paisatge posat a la cassola». Encara que tampoc va bandejar l’elogi merescut a l’exquisidesa internacional: «El caviar seria bo encara que fos barat».

Continua llegint «Menjar no fa cultura»

Ucraïna, les conseqüències d’un problema mal tancat

No es comprèn el conflicte actual sense conèixer la història de Rússia –de l’Imperi Rus, que inclou el període soviètic. Vaig intentar explicar les relacions històriques i sentimentals que hi havia entre Ucraïna i Rússia en un article anterior (“Ucraïna i el símil català”). Però això, aïllat, no justifica la confrontació, que ha adquirit una perillositat evident. Ara sembla que el problema per fi ha pres forma, s’ha concretat en una excusa que permet a totes dues parts enfrontar-se. I quan dic totes dues parts em refereixo a Rússia i als Estats Units. Es pot resumir dient que Rússia no vol que Ucraïna sigui membre de l’OTAN i que els Estats Units apel·len a la llibertat dels estats de decidir allò que més els convé. Han aconseguit la reducció del problema que necessitava una opinió pública que vol simplificacions. I no és simplement això.

Continua llegint «Ucraïna, les conseqüències d’un problema mal tancat»

Corrupció transparent i consentida

Quan es parla d’índex de corrupció sempre es deixa clar que es tracta de la percepció que la població té sobre la qüestió. I Espanya sempre en surt relativament ben parada. Més que no pas Itàlia. Malgrat la corrupció, les destrosses urbanístiques italianes no agafen la volada delirant de Catalunya, per exemple. Com és això? Jo tinc la meva teoria.

Continua llegint «Corrupció transparent i consentida»

Els Jocs del xiclet de Barcelona

Dins la tradicional tendència que tenim els catalans a comportar-nos com un país perfectament subdesenvolupat, hi destaca el desfici per discutir si hem de comprar números d’una rifa que, suposadament, ens ha de treure de pobres. El darrer sainet va ser l’allargament de la pista del Prat. Ara toca sortejar la pifiadeta dels Jocs Olímpics al Pirineu sota la marca Barcelona. Tot plegat, un cas com un cabàs.

Continua llegint «Els Jocs del xiclet de Barcelona»