L’encant de Samarkanda

Entre els meus records d’infantesa sempre trobo un forat relacionat amb aquesta zona d’Àsia Central on la població indígena (uzbeks) va haver de patir les invasions mongols al comandament de Gengis Khan –un altre dels nostres herois mitològics-, aquell forjador del major imperi conegut de la història, que a la seva mort el 1226 ocupava un immens territori que anava des del mar Caspi fins al Pacífic.

Continua llegint «L’encant de Samarkanda»

La Mani

Un altre cop l’11 de setembre ha tornat a recuperar els seus orígens reivindicatius. La gent ha sortit al carrer per expressar una vegada més el seu rebuig a un Estat que no sap com doblegar l’esperit d’un poble en lluita permanent. Ni el desterrament, ni la presó, ni les amenaces, ni les confiscacions, ni les porres, ni la guerra bruta de tot l’aparell repressor no han estat suficients per segar d’arrel la voluntat emancipadora.

Continua llegint «La Mani»

Buròcrates, tecnòcrates i altres espècies menors

Per fer-ho més fàcil els agruparem en la categoria de “funcionaris”, un codi generalista que descriu aquelles persones que exerceixen funcions públiques a l’administració de l’Estat. És per això que els seus ingressos són a càrrec dels Pressupostos Generals. El seu patró és l’Estat (simbòlicament parlant), encara que de fet a la pràctica cada unitat depengui d’una estructura independent que es regeix per un conjunt de normes i procediments adhoc establerts. Es podria dir que els patrons són els anomenats “alts funcionaris de l’Estat”, que al principi havien estat funcionaris corrents i amb els anys han anat escalant a l’organització fins a arribar al cim.

Continua llegint «Buròcrates, tecnòcrates i altres espècies menors»

La tradició: un reducte reaccionari

L’estiu és propici a les festes, als multitudinaris concerts, als aquelarres, als festivals petitburgesos, i també a les velles tradicions que es venen succeïnt al llarg dels temps, com si aquest simple fet els donés un segell de legitimitat. Però si aprofundim en això, ens adonarem que la majoria d’aquestes tradicions són un reducte reaccionari on se situa un còctel d’irracionalitat, de violència i de vulgaritat, còctel que es transmet de generació en generació.
Continua llegint «La tradició: un reducte reaccionari»

Mentides i cintes de vídeo

Steven Soderbergh ens va meravellar el 1989 amb la seva òpera prima “Sexe, mentides i cintes de vídeo”, una fascinant i sorprenent pel•lícula rodada amb un baix pressupost, en què quatre joves creuen els seus sentiments, els seus valors i la seva sexualitat més o menys explícita, en un entorn raonablement convencional.

Ho he pres com a referència, aparcant el sexe a l’àmbit privat, ja que aquest no ens ajuda en aquest cas a desxifrar el docudrama que estem contemplant. Perquè les dosis diàries de mentides, mitges veritats i complements que els mitjans de comunicació transmeten sobre el conflicte d’Ucraïna i els seus col•laterals, acompanyats dels espots pseudodramàtics (vídeos) del senyor Zelensky, president d’Ucraïna (sempre en vestit de campanya) resulten d’allò més confús.
Continua llegint «Mentides i cintes de vídeo»