El poder local

Als soferts ciutadans (la primera accepció de ciutadans és que viuen en una ciutat) els tocarà votar pròximament per triar els rectors públics del seu municipi. Aquell dia i els dies previs, amb la fanfàrria de les campanyes electorals, els recordaran que viuen en una democràcia. Alguns ja saben que aquest model de democràcia que es practica a l’Estat espanyol és una democràcia de mínims, una democràcia totalitària que ja vaig descriure al seu moment. (27.06.22-https://www.alfdurancorner.com/articulos/la-democracia-totalitaria.html ).

Continua llegint «El poder local»

La venjança de Fu Manxú (2)

Fa un any vaig escriure una columna amb aquest títol. Feia referència a un personatge de còmic de la meva infància, en què un maligne oriental tractava sense èxit d’acabar amb els “bons”. Aquest “maligne oriental” (personificat en els xinesos) ha tornat per quedar-se. I tinc la impressió que els representants de la “comunitat internacional” no se n’han assabentat.
Continua llegint «La venjança de Fu Manxú (2)»

El comerç

En el comerç, en la transacció, en l’intercanvi hi ha l’origen de tot procés econòmic. Primer allò que es cultiva, després allò que es produeix, després allò que s’ofereix en termes de serveis. Sense comerç no s’hauria generat l’acumulació primitiva que va establir les bases del model capitalista. És per això que resulta molt interessant i esclaridor veure les taules d’importació i exportació de cada país i especialment aquells que detecten un poder hegemònic. Quan es fa aquest exercici t’adones que els discursos polítics destinats a la majoria no tenen res a veure amb la realitat dels interessos en joc, dels interessos dels grups dominants.
Continua llegint «El comerç»

La joia de la corona

En el llenguatge econòmic-empresarial, la “joia de la corona” és aquell servei, aquell producte, aquell actiu, aquella unitat productiva, aquell concepte el valor de mercat del qual és molt superior al teòric valor intrínsec, per la qual cosa la propietat la protegeix per a utilitzar-la com a mecanisme de defensa enfront d’una OPA (oferta pública d’adquisició) pretesament hostil.

Continua llegint «La joia de la corona»

Coses que mai et vaig dir

Continuem conreant l’entropia, aquesta tendència natural cap al caos, i sense adonar-nos passen desapercebuts alguns fets provats que la trama confusa de polítics, comunicadors i altres arribistes intenten amagar-nos o, pitjor encara, disfressar-los amb vestidures diverses plenes de mentides, mitges veritats i falses presumpcions.

Continua llegint «Coses que mai et vaig dir»

L’encant de Samarkanda

Entre els meus records d’infantesa sempre trobo un forat relacionat amb aquesta zona d’Àsia Central on la població indígena (uzbeks) va haver de patir les invasions mongols al comandament de Gengis Khan –un altre dels nostres herois mitològics-, aquell forjador del major imperi conegut de la història, que a la seva mort el 1226 ocupava un immens territori que anava des del mar Caspi fins al Pacífic.

Continua llegint «L’encant de Samarkanda»

La Mani

Un altre cop l’11 de setembre ha tornat a recuperar els seus orígens reivindicatius. La gent ha sortit al carrer per expressar una vegada més el seu rebuig a un Estat que no sap com doblegar l’esperit d’un poble en lluita permanent. Ni el desterrament, ni la presó, ni les amenaces, ni les confiscacions, ni les porres, ni la guerra bruta de tot l’aparell repressor no han estat suficients per segar d’arrel la voluntat emancipadora.

Continua llegint «La Mani»