Ucraïna: s’hauria pogut evitar

A l’article «Ucraïna, les conseqüències d’un problema mal tancat», intentava assenyalar l’error històric que va significar tancar en fals la dissolució de l’URSS. Un error entre molts altres que pivotaven en la falta de generositat. El més greu, però, va ser no fixar els interessos de cadascú a la zona. No es va establir una geoestratègia postcomunista. Tota aquesta deixadesa la van manegar els nord-americans amb un president Ieltsin totalment invalidat. Nosaltres ja teníem prou feina administrant la nova Europa que naixia de la caiguda del Mur de Berlin.

Continua llegint «Ucraïna: s’hauria pogut evitar»

Menjar no fa cultura

Un dels aspectes que han fet de Josep Pla un escriptor conegut és la capacitat que va demostrar a l’hora de sintetitzar en una sola frase una idea que a qualsevol de nosaltres ens costaria pàgines desenvolupar. A més tocava totes les especialitats. Per desmuntar les ínfules que es donaven alguns perquè havien viatjat una mica, era així de rotund: «Si viatjar donés cultura, els revisors serien les persones més cultes del món». De menjar va escriure’n moltes d’enginyoses. En general, per elogiar les preparacions senzilles i les cuines nacionals, que sempre han de ser geogràficament limitades: «La cuina d’un país és el seu paisatge posat a la cassola». Encara que tampoc va bandejar l’elogi merescut a l’exquisidesa internacional: «El caviar seria bo encara que fos barat».

Continua llegint «Menjar no fa cultura»

Ucraïna, les conseqüències d’un problema mal tancat

No es comprèn el conflicte actual sense conèixer la història de Rússia –de l’Imperi Rus, que inclou el període soviètic. Vaig intentar explicar les relacions històriques i sentimentals que hi havia entre Ucraïna i Rússia en un article anterior (“Ucraïna i el símil català”). Però això, aïllat, no justifica la confrontació, que ha adquirit una perillositat evident. Ara sembla que el problema per fi ha pres forma, s’ha concretat en una excusa que permet a totes dues parts enfrontar-se. I quan dic totes dues parts em refereixo a Rússia i als Estats Units. Es pot resumir dient que Rússia no vol que Ucraïna sigui membre de l’OTAN i que els Estats Units apel·len a la llibertat dels estats de decidir allò que més els convé. Han aconseguit la reducció del problema que necessitava una opinió pública que vol simplificacions. I no és simplement això.

Continua llegint «Ucraïna, les conseqüències d’un problema mal tancat»

Corrupció transparent i consentida

Quan es parla d’índex de corrupció sempre es deixa clar que es tracta de la percepció que la població té sobre la qüestió. I Espanya sempre en surt relativament ben parada. Més que no pas Itàlia. Malgrat la corrupció, les destrosses urbanístiques italianes no agafen la volada delirant de Catalunya, per exemple. Com és això? Jo tinc la meva teoria.

Continua llegint «Corrupció transparent i consentida»

Els Jocs del xiclet de Barcelona

Dins la tradicional tendència que tenim els catalans a comportar-nos com un país perfectament subdesenvolupat, hi destaca el desfici per discutir si hem de comprar números d’una rifa que, suposadament, ens ha de treure de pobres. El darrer sainet va ser l’allargament de la pista del Prat. Ara toca sortejar la pifiadeta dels Jocs Olímpics al Pirineu sota la marca Barcelona. Tot plegat, un cas com un cabàs.

Continua llegint «Els Jocs del xiclet de Barcelona»

Ucraïna i el símil català

Ucraïna i Rússia estan en un conflicte que dura. I el públic, majoritàriament, n’ignora els orígens. Per què hi ha conflicte a la frontera est, amb Rússia? Per què n’hi ha també amb Crimea? Que Putin no té cap dret a envair Ucraïna és un fet indiscutible. Ara bé, que tot es presenti com a fruit de les seves ambicions, de les seves dèries, com si no tingués cap mena de suport social, és inexacte. Voldria resumir aquí els orígens del conflicte tal com jo els entenc. I ja que molts són emocionals, aprofitaré el símil català per tal de fer-me comprendre (faré servir lletra cursiva). Continua llegint «Ucraïna i el símil català»

Catalunya és Espanya, premsa inclosa

Entre les coses que una mala classe política pot anorrear hi ha la premsa –entesa en el sentit ampli, com els mitjans de comunicació en general–. La llibertat d’aquest quart poder indispensable per al funcionament democràtic està assetjada arreu. Als països avançats, amb bona governança, la premsa pot anar fent la viu-viu amb ajuts puntuals. Però si vol ser ambiciosa, corre el risc d’acabar endeutada i instrumentalitzada. Ha de buscar altres solucions per mantenir la independència, que n’hi ha.

Continua llegint «Catalunya és Espanya, premsa inclosa»

Algunes puntualitzacions a les informacions difoses arran de l’article «El nostre idioma no té adversaris», censurat pel diari ARA

Després de la publicació del meu article «El nostre idioma no té adversaris» en aquest blog, he llegit uns quants comentaris, entre ells alguns divulgats pels responsables del diari que no el va voler publicar. Davant d’algunes imprecisions greus, i en pro de la transparència, em sento en l’obligació de precisar com van anar les coses.

Continua llegint «Algunes puntualitzacions a les informacions difoses arran de l’article «El nostre idioma no té adversaris», censurat pel diari ARA»

El nostre idioma no té adversaris

Aquest article s’havia de publicar el 23 de desembre del 2021 al diari ARA. Per motius que se m’escapen, però que m’imagino, el van censurar. Aquell mateix dia vaig deixar de ser col·laborador del diari per voluntat pròpia. Però d’aquest incident, gravíssim al meu entendre, en parlarem la setmana vinent. De moment llegeixin l’article censurat i jutgin vostès mateixos.

Continua llegint «El nostre idioma no té adversaris»