Ucraïna, les conseqüències d’un problema mal tancat

No es comprèn el conflicte actual sense conèixer la història de Rússia –de l’Imperi Rus, que inclou el període soviètic. Vaig intentar explicar les relacions històriques i sentimentals que hi havia entre Ucraïna i Rússia en un article anterior (“Ucraïna i el símil català”). Però això, aïllat, no justifica la confrontació, que ha adquirit una perillositat evident. Ara sembla que el problema per fi ha pres forma, s’ha concretat en una excusa que permet a totes dues parts enfrontar-se. I quan dic totes dues parts em refereixo a Rússia i als Estats Units. Es pot resumir dient que Rússia no vol que Ucraïna sigui membre de l’OTAN i que els Estats Units apel·len a la llibertat dels estats de decidir allò que més els convé. Han aconseguit la reducció del problema que necessitava una opinió pública que vol simplificacions. I no és simplement això.

Continua llegint «Ucraïna, les conseqüències d’un problema mal tancat»

Ucraïna i el símil català

Ucraïna i Rússia estan en un conflicte que dura. I el públic, majoritàriament, n’ignora els orígens. Per què hi ha conflicte a la frontera est, amb Rússia? Per què n’hi ha també amb Crimea? Que Putin no té cap dret a envair Ucraïna és un fet indiscutible. Ara bé, que tot es presenti com a fruit de les seves ambicions, de les seves dèries, com si no tingués cap mena de suport social, és inexacte. Voldria resumir aquí els orígens del conflicte tal com jo els entenc. I ja que molts són emocionals, aprofitaré el símil català per tal de fer-me comprendre (faré servir lletra cursiva). Continua llegint «Ucraïna i el símil català»