4. Lideratges audaços. (Sèrie Volem la independència?)

Alfred BOSCH

És autor de la novel·la El Temple dels Pobres

Continuació de l’anterior 

L’audàcia és un valor intangible, i no es pot mesurar de manera objectiva. Però si volem un estat independent, haurem de triar uns líders audaços. Que se sàpiguen arriscar quan toca, que puguin flairar els aires d’oportunitat, i que no caiguin en el conservadorisme dominant que citàvem a l’article anterior. Sense aquest ingredient no hi haurà res a fer, atès que l’empenta d’un poble o massa social no arribarà a bon port sense dirigents que tinguin l’habilitat i el coratge de jugar-se el propi confort, la reputació i fins i tot la seva integritat personal en moviments valents que culminin un procés. Segons Napoleó, són les decisions intrèpides les que permeten guanyar una lluita desigual.

Continua llegint «4. Lideratges audaços. (Sèrie Volem la independència?)»

Volem la independència? 3.Vèncer l’immobilisme

 

Alfred BOSCH
És autor de la novel•la El Temple dels Pobres

Continuació de  2. Com estirem els partits

Com dèiem a l’anterior article, del 2010 al 2017 la política catalana va viure una època creativa, potser la més innovadora i esperançadora dels últims 50 o 100 anys –depèn de com valorem el període de la transició democràtica. En tot cas, en la segona dècada del segle XXI han passat coses que no havien passat mai, i que poc abans haurien resultat impensables. Es van fer consultes populars a centenars de poblacions, es van organitzar les manifestacions més multitudinàries de la història del país, es va fer una consulta de país i un referèndum oficial, es van constituir els primers governs independentistes de la història, arran de resultats electorals inèdits… L’anomenada revolució dels somriures va semblar que obria totes les portes i finestres del futur.

Continua llegint «Volem la independència? 3.Vèncer l’immobilisme»

Volem la independència? 2.Com estirem els partits


Continuació de  1. Com recuperar la iniciativa

Alfred BOSCH. És autor de la novel·la El Temple dels Pobres

És habitual endossar als partits polítics tots els mals de l’estat actual de Catalunya, i culpar-los de tot allò que no va funcionar després del referèndum del 2017. Aquesta pràctica rondinaire i criticaire ens pot portar a descarregar frustracions i a buscar responsables del desencís general. Potser fins i tot ens resulta tonificant, i després de engegar-ne quatre de fresques podem arribar a sentir una pau interna prou sedant. Però la pràctica d’aquest peculiar esport antipolític no necessàriament ens garantirà el compliment de tots els nostres somnis. És possible que fins i tot perjudiqui els nostres projectes de futur. Jo opino sincerament que els partits polítics encara són necessaris si volem avançar cap a la independència, i encara que em podria allargar molt en l’assumpte provaré de ser sintètic.
Continua llegint «Volem la independència? 2.Com estirem els partits»

Volem la independència?

  1. Com recuperar la iniciativa

 Alfred BOSCH. És autor de la novel·la “El Temple dels Pobres”

En pocs anys hem passat d’una dinàmica creativa, en què l’independentisme portava la iniciativa, a una fase més reactiva, de protesta contra la repressió i marcada pels presos polítics; ara estem entrant de ple en una etapa depressiva on sembla que la impotència i les actituds conservadores marquen l’agenda. De moment, l’abatiment general encara no ha escampat la veu d’alarma entre els líders i els partits polítics, atès que els resultats electorals no han caigut a un registre catastròfic. L’experiència ensenya, però, que les remors de fons en una societat sempre acaben afectant el signe del vot, encara que l’impacten de forma gradual i amb demora. Tard o d’hora, el clima imperant acabarà perjudicant els partits independentistes.

Continua llegint «Volem la independència?»

Com salvem el català? (2)

Anterior: Com salvem el català? (1)

Les claus són la necessitat i el prestigi

El cas d’Ucraïna, doncs, ens il·lustra com es pot redreçar el rumb d’una llengua i d’una cultura. Les eines d’estat no havien estat usades fins al 2014, en què la revolta de l’Euromaidan va revifar la consciència i la identitat ucraïnesa. Va ser decisiva més aviat la determinació col·lectiva, i l’aire jove i fresc que bufava en amplis sectors de la societat. No es tractava només d’una revifada lingüística. Evidentment calia actuar sobre les escoles i els mitjans, però també desplegar una acció de país ambiciosa que inclogués les noves tecnologies, la música, les arts escèniques, el cinema, la literatura i sobretot el món del treball. Es tractava d’impulsar des de l’administració, però també des de tots els sectors, un canvi de consciència.
Continua llegint «Com salvem el català? (2)»

Com salvem el català? (1): Ucraïna, precisament, ens ofereix claus

El més normal no és que els petits idiomes minoritaris aguantin tots sols. Ni que es reforcin per gràcia divina i resisteixin l’embat d’una altra llengua que se’ls menja el terreny. El més habitual és que les llengües minoritzades vagin perdent ús i acabin desapareixent. Les que aguanten, i no diguem les que revifen, és perquè algun poder ha decidit fer-ho i la comunitat de torn ha resolt col·lectivament que no vol que se li escapi la llengua entre els dits. Aquesta és la història dels idiomes en retrocés, i per tant dels seus parlants; o s’organitzen i lluiten, o moren.
Continua llegint «Com salvem el català? (1): Ucraïna, precisament, ens ofereix claus»

El nostre idioma no té adversaris

Aquest article s’havia de publicar el 23 de desembre del 2021 al diari ARA. Per motius que se m’escapen, però que m’imagino, el van censurar. Aquell mateix dia vaig deixar de ser col·laborador del diari per voluntat pròpia. Però d’aquest incident, gravíssim al meu entendre, en parlarem la setmana vinent. De moment llegeixin l’article censurat i jutgin vostès mateixos.

Continua llegint «El nostre idioma no té adversaris»