Entre les coses que una mala classe política pot anorrear hi ha la premsa –entesa en el sentit ampli, com els mitjans de comunicació en general–. La llibertat d’aquest quart poder indispensable per al funcionament democràtic està assetjada arreu. Als països avançats, amb bona governança, la premsa pot anar fent la viu-viu amb ajuts puntuals. Però si vol ser ambiciosa, corre el risc d’acabar endeutada i instrumentalitzada. Ha de buscar altres solucions per mantenir la independència, que n’hi ha.
Categoria: Llibertat d’expressió
Algunes puntualitzacions a les informacions difoses arran de l’article «El nostre idioma no té adversaris», censurat pel diari ARA
Després de la publicació del meu article «El nostre idioma no té adversaris» en aquest blog, he llegit uns quants comentaris, entre ells alguns divulgats pels responsables del diari que no el va voler publicar. Davant d’algunes imprecisions greus, i en pro de la transparència, em sento en l’obligació de precisar com van anar les coses.