«Corruptissima republica, plurimae leges»

El sistema instaurat per l’imperi romà, va ser un fenomen encara no igualat. Per això bevem de molts dels seus principis. Una de les habilitats que tenien els romans era la d’expressar idees sofisticades en molt pocs mots. Sempre ha estat preferible explicar les coses de la manera més curta possible –que també és la més difícil. La frase que titula aquest article («Com més corrupte és un règim, més lleis fa») és d’una exactitud palpable. És el problema espanyol –ergo català– més candent. Moltes lleis i, per afegitó, mal fetes. Lògic. Parafrasejant Roma altre cop, podríem acollir-nos a la sentència «corruptio optimi pessima» («La corrupció dels millors és la pitjor de totes»). Agafeu corruptio en el sentit de l’època –aquell que avantposa els seus interessos, o del partit, al bé comú– i optimi com els millors, els que estan a dalt de tot. Als romans ni se’ls acudia que a dalt de tot hi pogués haver els pessimi, els pitjors, que és el nostre cas present.

Els darrers dies ens hem vist empatanegats un altre cop en una polèmica innecessària sobre la qual la premsa no sap informar. El periodisme nacional, des de l’infantilisme partidista que el caracteritza, ha de presentar les coses per tal que l’audiència gaudeixi, i això vol dir polaritzar qualsevol tema. Tornem als romans: la nostra premsa es regeix pel «panem et circenses», és a dir, mantenir distreta la gent. Per això, qualsevol dels nostres diaris considerats de «referència» acostumen a barrejar notícies del cor amb prediccions falses del temps i la cotització a borsa de Grífols –cosa inèdita fora d’aquí. I tot plegat embolcallat en una mena de «totum revolutum» que amaga la incultura que es pretén propagar.

Però tornem al tema: la Llei Orgànica 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda popularment com la llei del «només sí és sí». Estem davant d’un tema recurrent: la qualitat de les lleis que emanen d’un parlament no pot ser mai millor que la dels diputats que les elaboren. Coneixent els diputats dels parlaments espanyols –ergo catalans–, les lleis estan a l’alçada. Que bé que ens aniria que els mitjans de comunicació i les tertúlies comencessin a parlar de la malaltia (diputats «pessimi») en lloc de donar voltes sempre a la febre: lleis mal fetes l’efecte pervers de les quals s’engalta als jutges.

Alguns jutges poc sospitosos de cavernícoles han intentat clarificar un principi que és de lògica pura i que t’expliquen a classe de dret bàsic. Quan una llei en deroga una d’anterior s’ha d’establir el que se’n diu un «règim transitori». Bàsicament, per una  raó ben senzilla: pot ser que alguns delictes de la llei derogada no tinguin un equivalent exacte a la llei nova. No regular aquest aspecte té efectes lamentables, com els que estem vivint. Hi ha gent que està sent jutjada ara mateix. Se la va detenir i se la va posar a disposició judicial perquè es va considerar que no havia respectat la llei. Però ara la llei és una altra. Oi que és fàcil d’entendre? Però encara hi ha més: els reus –la gent ja jutjada i considerada culpable– tenen dret a dos principis bàsics que els romans també van plasmar per a la posteritat. Un d’ells és el d’«in mitius» («el més benigne »). Això vol dir que si per a un mateix delicte la nova llei fixa penes més lleus que la llei antiga, aleshores s’apliquen les noves penes. Si passa a l’inrevés, si les penes antigues són més lleus, es deixen les penes antigues. Però encara hi ha més llatí: «in dubio mitius» («en cas de dubte, la pena més lleugera»), és a dir, si no es troba a la nova llei l’equivalent precís del delicte comès, s’aplica al condemnat la pena més lleu possible que estableixi la nova llei per al delicte més similar. I aquí és on apareix la subjectivitat mediterrània: «Si són dolents, que es fotin! Per què se’ls apliquen penes més indulgents, a aquest malvats?».

Darrerament, que em miro els actes humans amb més lleugeresa i cinisme que fa uns anys –sobretot perquè he de procurar per la meva salut–, em dedico a propagar un principi que, entre nosaltres, no s’acostuma a assumir: els actes tenen conseqüències. Està de moda criticar l’alcaldessa Colau. Personalment, penso que si els barcelonins voten malament, que es fotin! Quan veig les andanes plenes de gent indignada pels retards de Rodalies Renfe em venen ganes d’agafar un altaveu i preguntar-los: «Que aixequin la mà els que han votat PSOE, PP, Ciudadanos, etc.», és a dir, qualsevol dels partits de disciplina forana. I un cop tots haguessin aixecat la mà els diria: «Doncs us foteu, per burros!». I així anar tirant. Si som grandets, hem d’assumir certes contradiccions: el nostre sistema electoral és una porqueria, i si no actuem i ho denunciem, xerrar no té sentit.

Parlant del llatí, dels diputats i de les lleis mal fetes, em ve al cap que la paraula rufià també prové del llatí. Diu el diccionari de l’Enciclopèdia: «Potser de l’italià ruffiano, d’un llatinisme rūfŭlanus, derivat de rūfŭla ‘rosseta; prostituta’, derivat de rūfus ‘pèl-roig’, aplicat a les prostitutes per la perruca rossa que solien dur». Deixem-ho aquí.

Si vols rebre per correu electrònic els articles de ParlemClar.cat, pots subscriure't aquí:

Imatge XR

Autor: Xavier Roig

Xavier Roig i Castelló (Barcelona 1957), enginyer i MBA. Ha estat directiu de diverses empreses multinacionals de tecnologia. Actualment treballa com assessor d’empreses internacionals. És i ha estat membre de diversos consells d’administració internacionals i nacionals entre ells l’ICF i el Port de Barcelona. Ha col·laborat en els diaris Avui, Nació Digital i Ara. Actualment col·labora a Via Empresa. Ha publicat els següents llibres a l’editorial La Campana: El gastrònom accidental, Ni som ni serem, Entre l’Espanya i la paret, La dictadura de la incompetència i L’enigma rus.

8 respostes a ««Corruptissima republica, plurimae leges»»

  1. PP, PSOE… “partits de disciplina forana”. Com si JuntsxCash, ERC i CUP no ho fossin. La idea de “ei, que són els Nostres”. Per petar-se de riure. És així com es perd la credibilitat i es rebenta un article que fins aleshores anava molt bé. Falta de rigor. Tribalisme. Lamentable.

  2. Brillant com sempre.

    Felicitats Sr. Roig, de tota manera temo que la gent culta que us llegim – emprenyada apart – poc podem fer per convençer als que s’empassen dobles files de vehicles aturats Pk. qui treballa ha perdut educació i s’ha quedat sense xamfrans molt ben dissenyats (amb arquitectura avançada) del Sr, Ildefons Cerdà, reconegut arreu i ara prostituït per aprenents populistes de pinturetes, New Jerseys de formigó que han causat mes d’uns quants morts d’accident, i mes.

    Entre Radars, els punyeters coixins berlinesos, tan agraïts per esquenes de tripulants i pacients d’ambulancies, taxistes i transportistes que s’han quedat (gairebe) sense espais per fer la seva feixuga feina, mentre la ciutadania contamina i embussa carrers.

    Com vos dieu: Megàfon i dir-los: “si no sabeu votar (o feu a llistes tancades obligades, fetes per “mandarins dels partits” a tragar) ara us toca: Purgar, Pagar (P.P.ji aguantar fins al maig que – hem temo – tornaran a ensopegar amb la mateixa mediocritat o bé es farà el que calgui, amb venda de vots inclosa, per convertir Barcelona en una ciutat provinciana i el pais colonitzat pels conqueridors, que aquí tenen una Gestoria obedient, amb virreis cofois de la feina feta com hereus d’aquell poble roma que ens va deixar el DRET, arquitectura i tantes coses eficients, mentte que la mediocritat i mesquindat dels actuals ens fa anar endarrera, perdent drets, dignitat, orgull nacional, ètica i estat del benestar, amb prou qualitat de vida i dieta Mediterrània saludable hereva del antic Imperi llatí ….mentre alguns mengepans a sou, fan el que els manen apliquen allò inscrit en algunes tapies i portalades: “tot pel poder i la pasta…..o era la Pàtria?”

    Mentre alguns s’omplen la boca amb xerrameca, mentre amb la cara ben dura, van tirant de veta, com ara aquell pallaset ara establert a la cort, del que ens heu aclarit d’on agafa cognom, vinculat a persones que es venen per fer? poder menjar i si cal ? mentre alguns es posen perruca o l’hi foten morro al que diuen i voten.

    Salut i Sort.

    Cuideu-vos i felicitats per tan excel.lents escrits que son con un alenada d’aire fresc, recull de veritats i reflexions per tal que la gent normal puguem disposar d’informació veraç i d’interès, entre tanta porquerieta, propaganda, mentides i bajadanes variades que el jovent en diu “fake news”. Altres anomenen: publicitat, relacions públiques o directament manipulació a canvi de favors i/o diners.

  3. No puc passar mai per alt un article d’en Xavier Roig. Extraordinari con sempre. Moltes gràcies per veure el món com el veus i per explicar-ho tant bé.
    Salutacions cordials.

  4. Sí, com sempre, agraïment al Sr. Xavier Roig – Sempre interessant,sempre aprenc o recordo coses que ja no tenia present, per la “perfecció”, malgrat les limitacions humanes i dels temps, de l’imperi romà, un nivell convivencial admirable, i estable. Amb l’agraïment al Sr. Xavier Roig. Una claror sempre entre les tenebres i misèries actuals espanyoles.

  5. Davant d´un article tan culte, que no se solen llegir ara com ara, només puc aportar la meva experiència.
    Quant al periodisme avui dia puc dir que és molt baix. Només cal veure tve3 per tancar-la. De ser una televisió model a passar a ser insofrible per manca de talent periodístic. No és casual, però.
    Quant als jutges tres quarts del mateix. Jo en vaig tenir l´experiència fa anys quan víctima d´una agressió davant de casa, (i en un primer intent van dir que si acceptava 50 euros tancaven el cas), doncs en no acceptar-ho, vam fer el judici i llavors vaig perdre, amb un advocat d´ofici incompetent, una jutgessa, M. Carmen Sucias Rodriguez, que em va dir que m´havia posat en un “berengenal”, i només faltava que, en dir-me que parlés en espanyol, jo ho vaig fer sempre en català. A part de portar dos testimonis i l´agressora cap. I a més van dir si els testimonis diuen mentides aniran a la presó. Bé, si van declarar a favor meu, i la jutgessa va fallar a favor de l´agressora, ergo hauria de posar a la presó els testimonis, no ? ja que no concorda el que van jurar amb la “deducció” de la jutgessa.
    És el que hom diu d´El Principi de Peter, també exposat en aquest article que acostumen a posar a dalt de tot, els més obedients al sistema per anar tirant de la rifeta, i entretenir la gent.
    Per això, Espanya és considerat un dels països més dolents en el sistema judicial. Cada dia es pot comprovar més, tot el que toquen tan a dins com a fora del seu estat, és del tot corrupte quan s´entesten a fer entrar el clau per la cabota. I un país així no pot presumir de democràcia que, com alguns països han avisat es troba molt deficient aquest sistema polític aplicat a Espanya.
    Només faltava que veient la tve3, ens engiponessin anuncis de l´estat espanyol, tot dient en castellà que són el millor país del món. Si no ho entens mira les lletres de sota que les han traduït pels catalans. Una burla com una casa de pagès. Un país que deu més diners que el que genera el seu PIB, és el millor país del món. Viure per veure! que diria l´enyorat Tísner. El Principi de Peter es queda curt. Haurem d´inventar una paraula nova al diccionari perquè el cas que aporta Espanya al món, encara no existeix.
    Per això és extraordinari el que diu el Sr. Roig què faria a la Renfe amb un megafon a tots els que han votat partits sucursalistes els quals jo sempre els he dit els partit colonials enfront dels nacionals.

  6. Potser allò que diu l’autor de que “els actes tenen conseqüències¨ l’hauríem d’aplicar en primer lloc als partits polítics que es passen pel forro les seves promeses electorals, a la premsa que llança mentides amb l’únic objectiu de manipular el pensament de les persones i a tot aquell que fa arribar al ciutadà tota mena de missatges econòmics futurs catastròfics per desanimar-lo i entristir-lo i que després resulten no ser-ho tant o gens. Quines conseqüències tenen aquests actes? Pel que jo veig, cap.
    Personalment estic fart de que des de totes bandes ja siguin coachs, terapeutes, opinadors i tota mena de persones que pensen que poden dir als demés el que fan bé i malament i aportar “solucions” que sempre passen per incrementar el sentiment de culpa del subjecte.
    Per a mi la gent és innocent de tot el que ens passa. La persona neix innocent del que desprès es trobarà. Vivim en un sistema que ens vol callats, tristos i anestesiats. I amb por, amb molta por ara per una cosa i demà per una altra. I ho aconsegueixen de ben segur.
    Per exemple, i hi han tants com vulguem, resulta que si no fem una selecció de les escombraries, cosa necessària sens dubte, ens convertim en una malfactors ambientals. Però per contra les empreses i administracions que enverinen des de fa segles el nostre entorn encara tenen la gosadia de reunir-se per parlar del tema sense retre comptes a ningú pel que han fet i encara més, sense donar cap mena de solució ni mostrar el més mínim penediment.
    La gent NO és culpable de res. És víctima de tot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *