El problema estructural del nostre turisme: Caldes no és Baden-Baden

El permanent «tomba que gira» que gravita sobre la indústria turística catalana només s’explica perquè ens obstinem a no coneixe’ns. Com en tants altres aspectes que ens afecten, el turisme català és, tot parafrasejant mossèn Ballarín, la història de quatre barres i quatre barruts. El que vull dir amb això és que l’empresariat turístic i els buròcrates públics que viuen d’aquesta moma intenten vendre’ns una història que saben perfectament que és falsa. No la venen pas als seus clients. Els turistes saben molt bé què venen a fer a Catalunya. Em refereixo al discurs que fan específicament per al mercat intern, que és el que els ajuda a viure de la bicoca: subvencions directes, subvencions indirectes –un mercat laboral que no paga el que costa mantenir-lo socialment–, corrupteles urbanístiques, diner negre, etc. Aquest discurs consisteix a explicar-nos que el turisme que ara rebem es pot reconvertir en allò que els suats qualificatius «turisme de qualitat» i «turisme cultural» pretenen descriure.

Catalunya és un territori d’una extrema bellesa natural. Diversa i sorprenent. Muntanya, costa, etc. Un territori realment privilegiat. Ara bé, té un problema greu i, al meu entendre, irreparable durant alguns segles. L’acció de l’home, dels catalans, ha convertit aquest paratge en una desgràcia: tenim les poblacions més lletges d’Europa. Ho dic perquè me la conec pràcticament tota, Europa. I aquell que hagi viatjat una mica ho pot confirmar. Que hi ha algun indret europeu molt concret que és francament lleig? Cert. Ara bé, es fa pràcticament impossible trobar un conjunt tan gran i continuat de poblacions horripilants, una rere l’altra, com tenim nosaltres. Causa impressió tanta desgràcia provocada per la mà del home.

El territori va ser preservat al llarg dels segles per una gent bàsicament rural. I pels notaris, que donaven continuïtat a la propietat dels béns. L’espectacle de l’estructura antiga dels pobles i dels camps, sempre treballats, que els envolten, és d’una gran finesa –se’m fa difícil passar per Cervera i no aturar-me a contemplar l’espectacle que ofereix el Mirador de Santa Maria. Però els darrers dos segles (xix i xx) han estat funestos. El segle xix, amb quatre guerres civils –si considerem la Guerra del Francès com a tal–, va venir marcat per la destrucció sostinguda. Saqueig de pobles sencers, destrucció d’infraestructures durant les Guerres Carlines, etc. Tot plegat va significar un retrocés de dimensions descomunals. El segle xx, amb una població que es va enfilar escandalosament degut a la immigració1, el franquisme incompetent i corrupte i el postfranquisme municipal –que encara perdura– igual d’incompetent i corrupte o més que a l’època de Franco, ha portat a la destrucció de l’habitat urbà, sobretot en termes estètics. La corrupció –sovint provocada pels empresaris turístics–, la incompetència, el mal gust, la impunitat i la incultura que es van instal·lar als nostres consistoris un cop mort Franco han estat letals per a la bellesa de pobles i ciutats. La gran destrossa de la costa ha tingut lloc aquests darrers anys –si no, que ho preguntin als activistes defensors de l’entorn. Si se’n salva alguna cosa, són només els nuclis antics anteriors al segle xix. Si queda algun poble enterament bonic és una excepció, un tipisme.

Tot plegat és fruit d’un cúmul de raons, com dic. Guerres civils destructives –cinc entre el 1800 i el 1939– mala reconstrucció i, siguem clars, també, tradicional escàs refinament dels catalans. El resultat és palpable. He triat aquest títol per a l’article perquè sempre m’ha colpit passejar per ciutats balneari com Baden-Baden, Vichy o Bath i després caminar per qualsevol de les nostre Caldes (d’Estrac, de Montbui, de Malavella, de Boí…). I és aquest terrible xoc el que em porta a preguntar-me: què ve a buscar el turista estranger a Catalunya? És impossible que cap europeu que gaudeixi d’un estat mental saludable vingui a visitar-nos per contemplar una bellesa urbana que al seu país no té. El turista que ens visita ve perquè hi ha sol, platja i permissivitat. Amb uns allotjaments a preus ridículs, amb sangria fresca de cava i, a més, la possibilitat de passejar-se amb un estil xancletaire que a casa seva no pot practicar. Que a la tarda, quan la calor i l’activitat del xiringuito van de baixa intenta visitar algun lloc decent? Evident! Què ha de fer, si no? Per si algú té dubtes del nostre tipus de turisme, que miri la taula2 de més avall.

Qui asseguri que el nostre turisme pot evolucionar cap a un turisme «cultural» o «de qualitat» menteix. Ens enganya. No tenim ni la bellesa urbana, ni les infraestructures, ni la categoria professional i de tracte que es necessita per tal que el tipus de turista que ens visita canviï en els propers decennis. Impossible.


1 L’any 1900 Catalunya tenia dos milions d’habitants, amb una distribució equilibrada; Reus n’era la segona població. Avui: 7,8 milions, dels quals la meitat viu a l’àrea de Barcelona.


2 Les ciutats amb més de 5.000 places turístiques (sumant-hi hotels i càmpings) de Catalunya

Població Places turístiques
Barcelona 80.277
Salou 37.132
Lloret de Mar 33.702
Torroella de Montgrí 16.457
Castell-Platja d’Aro 16.350
Tossa de Mar 15.348
Cambrils 15.307
Blanes 13.523
Mont-roig del Camp 12.825
Calella 12.791
Santa Susanna 12.688
Sant Pere Pescador 11.778
Calonge i Sant Antoni 11.370
Castelló d’Empúries 10.797
Tarragona 10.694
Malgrat de Mar 10.358
Vila-seca 9.519
Roses 9.306
Pals 8.422
Pineda de Mar 7.118
Sitges 7.070
L’Escala 6.789
Roda de Berà 6.345
Palamós 6.333
Vendrell, el 6.126
Creixell 6.067
Palafrugell 5.503
Vilanova i la Geltrú 5.412
Font: IDESCAT

Si vols rebre per correu electrònic els articles de ParlemClar.cat, pots subscriure't aquí:

Imatge XR

Autor: Xavier Roig

Xavier Roig i Castelló (Barcelona 1957), enginyer i MBA. Ha estat directiu de diverses empreses multinacionals de tecnologia. Actualment treballa com assessor d’empreses internacionals. És i ha estat membre de diversos consells d’administració internacionals i nacionals entre ells l’ICF i el Port de Barcelona. Ha col·laborat en els diaris Avui, Nació Digital i Ara. Actualment col·labora a Via Empresa. Ha publicat els següents llibres a l’editorial La Campana: El gastrònom accidental, Ni som ni serem, Entre l’Espanya i la paret, La dictadura de la incompetència i L’enigma rus.

7 respostes a «El problema estructural del nostre turisme: Caldes no és Baden-Baden»

  1. En Xavier Roig, sempre, ens encara a la realitat catalana nostra, amb una perspectiva històrica breu, però,com sempre, ben resumida. Si, son certes les nostres misèries col.lectives gairebé constants, però també tenim excepcions , magnifiques, fruit i resultat de la cultura sobretot,dels impulsors d’aquestes excel.lents excepcions. (S’Agaró,Begur, Sant Sadurní d’Anoia, Baqueira-Beret i la Viella fins el 2000, Port Aventura,com a destinacio massiva exitosa i continuada, i’Espluga de Francolí i altres municipis ben conservats i bonics, però de limitat accés i estades àmplies del turisme interior i exterior. Però, com sempre ens fa aprendre i saber Xavier Roig, ens posa davant la nostra realitat, comparada amb els països escandinaus, Holanda, Centre Europa (Austria, Suïssa, Alemanya, l’avenç Croata, Polònia) i , particularment, els països bàltics , amb la meva joia preferida, que és Estònia.. I passejar,voltar, ,intentar conèixer grans ciutats i també espais molt mès tranquils, a Anglaterra i a Scotland, i tant. En la necessària reforma i canvis -com en el tema de les administracions politiques i locals d’aquests estats, copiar realment moltes de les normatives ,lleis, i organitzacio d’aquests països lliures, citats, adhuc de França, ben gestionats politica ment i molt millor urbanizats que les nostres terres. I amb més autoritat i control urbans i superurbans, de les administracions públiques…que han aconseguit molt mès equilibri i molta millorconservació del que cal conservar. Còpiar els trets fonamentals d’aquests països, ben analitzats, no 100% copiats, es clar, però en moltissimies qüestions les so.lucions son transparents i aplicables( la nostra mediocritat collectiva -sectors politics, sectors empresarials i sindicals inspeccions serioses en moltes àrees i empreses i hotels, sectors informatius ,diaris, radios i televisio- no cal intentar parir nomes o inventar disposicions pels nostres mediocres regidors,alcaldes i diputats i senadors, on hi ha també excepcions ben positives, però massa solitud en la visio del pais. Però hem de tenir il.lusió,encara, i confiança, positiva en que es poden corregir i avençar, en moltes coses, a la vista del que coneixem i podem aplicar d’altes països europeus i de les zones turistiques austriaques, suIsses, alemanyes, escandinavia i els països bàltics i alguns – poquets- de l’antiga Iugoslàvia, sobretot les properes a Alemanya. Tanmateix, sense esperar que arribi o guanyem la independencia en pocs anys, es poden reformar i millorar moltissimes coses, amb fets, amb temps i amb politiques independents i no submises als hotelers grans, a les grans empreses espanyoles -electriques, aigua, transports col.lectius publis i privats molt mal gestionats i sent reformistes sense dubtes i neteja de les universitats catalanes mès antigues on no investiguen res de debó, i on es mantè un cos superexcessiu de professors,catedràtics que no compleixen les que haurien de ser les seves obligacions diàries. Copiar formes de gestió publiqes reals ,provades i des de fa anys i de les administracions de diversos nivells territorials, amb bona fe i il.lusio i confiança -sense invents copiadors de les administracions espanyoles de tot tipus- i obertura real a l’exterior europeu eficient i eficaç, i creença en l’exterior proper en tarannàs i en real progrès continuat, que ha de permetre també copiar el conservacionisme que també saben gestionar, a diferència nostra, en els lands, en les regions austriaques i suïsses, angleses i franceses, etc. ja indicats, i fàcilment traslladables a la nostra estimada Catalunya Moltissimes gràcies, Senyor Senyor Xavier Roig..

  2. Poc en sé de turisme però la meva pobre visió es resumiria en el text següent. Una vegada en Ramon Barnils Catalunya Ràdio li vaig sentir a dir. La Costa Brava, si s´haguessin fet bé les coses, seria amb la resta dels Països Catalans, la gran franja més turística després de California. Però, precisament a la Costa Brava, van guanyar molts diners, molt poques persones durant molt pocs anys. Si ho haguessin fet bé, haguessin guanyat molts diners, moltes persones durant molts anys. Volia dir que encara ara els hotels, complint totes les normes es passarien el negoci -el mitjà i petit hotel o fonda- de pares a fills, tot conversant l´estructura d´haver tingut un creixement proporcional. Però van prémer l´accelerador per exprémer-ho al màxim en poc temps. El que vingui després que s´aguanti. Així, en general, ha anat tota la resta.
    Quan veig a l´estranger que hi ha un respecte en el camp i arreu tot ben delimitat, i cada cosa al seu lloc, fa créixer l´admiració. Aquí un hom veu propaganda i cartells arreu de la muntanya i allà on hi ha un tros buit. No parlo d´ecologia, parlo del bon i mal gust. Massa oblidat perquè no en sobra gens. S´ha fet tot a l´estil ecspanyol: “Aguanta mientras cobro”.
    Ara tampoc comprenc la campanya contra els turistes. En tot cas hauria de ser contra aquells qui no fan les coses ben fetes en relació al turisme. La gent que ve, al capdavall fa vacances com nosaltres hem fet les nostres a casa d´ells. Una altra cosa és que el respecte ha de ser la primera condició per a tothom. Tant dels que vénen com dels catalans que viatgen a fora. Per a tots igual.
    Pel que fa a les ciutats, ja he dit que sóc de l´Hospitalet i a l´any 1900 el meu avi era el sereno quan només érem 3.000 habitants. Ara som 270.000. I encara continuen construint i els 12´5 Km2 que tenim es va fent dens i dens i més dens. I a casa que fa 100 anys que és feta sembla la casa del gos.
    Ho dic per les dades del Sr. X. Roig que, com sempre, està més encertat si és que això és possible.

  3. Un amic meu assegura que el prolema és de cultura. Si es visita Itàlia, on la cura per les coses comunes és escassa i la corrupció similar a la nostra, es fa difícil trobar les pífies estètiques d’aquí. Els pobles són molt més equilibrats. Sobretot al nord ric que és d’on, se suposa, també som nosaltres. Porten a la sang un cultura per l’estètica important. Fins i tot els corruptes. Efectivament, és la cultura.

  4. Doncs a Menorca la massificació turística aviat ens passarà factura els poders fàctics de la industria hotelera no en tenen mai prou sempre ploren i tenen la barra de demanar ajuda pública. El GOB fa molt bona feina denunciant totes les irregularitats i barbaritats que es fan. A veure si amb la llei de Reserva de la Biosfera que està en tràmit es reverteix la situació actual.

  5. D’acord amb l’articulista en gairebé tot el que escriu. Visc en una població que viu especialment del turisme, del turisme “nacional”, urbanita. Un turisme sobretot d’aquells que es queixen que a la ciutat hi ha massa turisme estranger. A casa nostra, quan arriben els “turistes” nacionals, ens hem d’amagar i quedar-nos a casa, ja que ells ho ocupen tot, la platja, els racons més impensables també. El soroll hi és present, com el trànsit de cotxes i tota mena de vehicles. La brutícia envolta tots els contenidors d’escombraries, l’ajuntament està materialment desbordat i els polítics contents d’aquesta situació. Quin turisme estranger (que ja fa anys el varen foragitar) de qualitat pot tenir cap mena d’interès a venir a passar aquí les seves vacances? I el pitjor, aspectes com la neteja i la pulcritut de la part interior de la ciutat no mereix a l’Ajuntament el mateix interès que li mereixen les zones turístiques; el passeig, la platja, etc.

  6. L’articulista no és dels Nostres. No construeix la República. No fa res i només posa bastons a les rodes. Només es queixa i no treballa per construir la Dinamarca del Sud que ja estem a punt de culminar, llevant-nos ben d’hora ben d’hora i no fallant a cap mani revolucionàriament somrient, acolorida i performàntica. Oblida que som la bona gent i que els món ens mira, ens estima i ens comprèn. Llum als ulls i força al braç i tal. Seguim!

Els comentaris estan tancats.