La Mani

Un altre cop l’11 de setembre ha tornat a recuperar els seus orígens reivindicatius. La gent ha sortit al carrer per expressar una vegada més el seu rebuig a un Estat que no sap com doblegar l’esperit d’un poble en lluita permanent. Ni el desterrament, ni la presó, ni les amenaces, ni les confiscacions, ni les porres, ni la guerra bruta de tot l’aparell repressor no han estat suficients per segar d’arrel la voluntat emancipadora.

Sempre he afirmat, i ho repeteixo de nou, que fa anys vam superar el punt de no retorn i que mai, mai més, les coses seran com abans.

Ja sabem que els mitjans espanyolistes no es faran ressò de la manifestació independentista. Sempre l’han minimitzada quan no l’han vestit d’un esdeveniment folklòric per a ús i consum de la massa de turistes que ens visiten. Pel que fa als mitjans públics catalans, sota la tutela directa d’Esquerra Republicana, han intentat també complir i prou, no fos cas que perillessin les seves poltrones.

Perquè cal deixar molt clar des d’aquesta plataforma independent que el comportament de la cúpula d’ERC respecte a la manifestació ha estat vergonyós, i em quedo curt. Sentir-se ofès perquè l’Assemblea hagi criticat la gestió d’un govern suposadament independentista és creure’s en possessió de la veritat. Fins ara el govern que presideix el senyor Aragonès, en representació del senyor Junqueras, és una gestoria administrativa i poca cosa més. En el seu curt període de govern han comès tota mena d’errors, d’acord amb els partits espanyolistes, representants del 155. I continuaran cometent-los perquè no tenen ni la voluntat ni el coratge de fer res més.

Els buròcrates de la Policia Municipal de la senyora Colau han donat la xifra de cent cinquanta mil persones, com podrien haver donat qualsevol altra. No tenen la més mínima idea de com dimensionar aquests fenòmens. No estan preparats. Com tampoc no ho estan els urbanistes de l‘“esquerra caviar”  que estan transformant  la ciutat de Barcelona en un parc temàtic. La veritat és que hi havia molta gent, molta, i això fa mal als que han intentat que la gent es quedés a casa seva.

Els catalans han dit una vegada més “no”, per sobre dels partits polítics que s’autodefineixen  com a independentistes. Estem orfes de líders valents i capaços. S’ha de donar un relleu generacional. S’han de buscar fórmules imaginatives per fer la vida incòmoda a l’exèrcit d’ocupació. Tot per la via pacífica, però amb contundència, disciplina i continuïtat.

I això significa fer de cada dia, a la vida quotidiana i a l’àmbit personal, un onze de setembre perpetu.

Fins que es cansin i marxin.

Si vols rebre per correu electrònic els articles de ParlemClar.cat, pots subscriure't aquí:

Alfons Duran-Pich

Autor: Alfons Duran-Pich

Alfons Durán-Pich és un manager professional. Llicenciat en Sociologia (Deusto), en Psicología (UB), Master en Societat de la Informació i el Coneixement (UOC), Diplomat en Administració d’Empreses (SEP) per la Stanford Business School. Ha ampliat estudis en macro i microeconomia amb el profesor Peter Navarro (Irvine) i en mercats financers amb el profesor Robert Shiller (Yale). Durant catorce anys (1976-1990) va ser professor titular de màrqueting de Esade. Ha estat president executiu o conseller delegat de empreses de masas congelades, grases i margarines, quimica industrial, distribució, consultoria estratègica, publicitat, responsabilitat social corporativa i altres. Actualment es conseller d’una corporació industrial. És membre de la American Marketing Association, de la Conway Hall Ethical Society, de la Skeptic Society, de la Academy of Management i altres.