Mitjans d’informació catalans, quo vaditis?

La setmana passada va ser molt significativa pel que respecta al sistema informatiu català que patim. Dimarts 24 d’agost els tribunals del Perú van donar finalment llum verda a la demanda de 4,5 mil milions de dòlars d’INDECOPI (Instituto Nacional de Defensa de la Competencia y de la Protección de la Propiedad Intelectual, Perú) contra REPSOL. Ara ja no és una amenaça, que, per cert, va passar més o menys de puntetes pels nostres mitjans. Ara comença el procés judicial sobre la contaminació de REPSOL en aigües peruanes. Podeu trobar-ne informació a la BBC, a la CNN, o a France24, perquè probablement no en deveu haver llegit res a cap mitjà català.

Això sí, els nostres mitjans s’han dedicat a informar de l’actuació de TOTAL, que té una refineria compartida a Rússia i que, pel que sembla, proporciona carburant a l’aviació russa. Aquesta notícia és la reproducció de la que van difondre el 25 d’agost els mitjans francesos, que sí que fan la seva feina amb independència. TOTAL, francesa, és bastant més important que REPSOL.

 

Bé, amb això només volia destacar el nivell de censura –passiva i subliminal, però censura, què caram!– que patim. Censura convenientment barrejada amb intoxicació. Mireu, si no, de quina manera la notícia del diari ARA (la més escandalosa sobre la qüestió) informant de la sessió parlamentària espanyola de la setmana passada, «El govern espanyol comença el nou curs guanyant les sis votacions al Congrés», minimitza les trampes amagades dins del decret energètic. Els que vam viure el franquisme podem dir que aquesta combinació –el silenci pel que fa a REPSOL i la propaganda de les votacions– ens recorda massa l’estil de l’època.

Si girem la mirada a TV3, la cosa tampoc pinta bé. L’autobombo que assegura, permanentment, que són els millors a Catalunya recorda aquella dita castellana: «El mejor chorizo es el de mi pueblo». Perquè, esclar, millors que qui? No cal córrer gaire. Ara, si la televisió francesa o la britànica estiguessin al mercat català, ja en parlaríem. Però us diré una cosa: si aquell 11 de setembre de 1983 –amb la taula parada casa, i expectants– m’haguessin dit que arribaria un dia que preferia els informatius de RTVE, no m’ho hauria volgut creure. Doncs aquest dia ja va arribar fa temps. Els informatius de TV3 són fats, amb escassa –gairebé nul·la– informació internacional, amb una insistència ad nauseam en les notícies políticament correctes, grollerota en la forma i en el fons. Les corresponsals –sí, sí, especialment les dones– criden com a posseïdes… Total, que a voltes resisteixo una estona, però, en general, al cap de cinc minuts he de canviar perquè em poso d’una mala lluna que em dura tot el dia. Precisament, perquè miro moltes televisions del món occidental, us puc dir que no he vist cap televisió pública tan grotesca. Salvant evidents elements molt vàlids es podria dir dels periodistes i responsables de «la nostra» allò que es deia de Franco respecte de la pesseta: mereixen el premi Nobel de química perquè han convertit TV3 en una merda.

Fa mal dir-ho, però la premsa, durant el franquisme, era de molta més qualitat que no pas ara –no parlo de les informacions censurades, òbviament. Els mitjans de comunicació estaven gestionats i produïts per gent professional i culta. Collada per la censura, però professional –no pas provinents dels estudis de periodisme, perquè no existien, com succeeix a la majori+a de països entenimentats. Gent de diverses formacions acadèmiques que escrivia als diaris i revistes i els donava un cromatisme i un nivell avui inexistents. A més es podia comptar amb una classe intel·lectual que, en molts casos, s’expressava també als mitjans de comunicació. Tothom sabia de quin peu calçava cadascú. No pas pel mitjà on treballava i de qui cobrava –com passa ara–, sinó pel que deia i mig podia dir. Avui, els nostres mitjans estan generalment comprats –venuts, des de la perspectiva del lector– i no necessiten censor governamental. No parlo de tant i tant periodisme que actua a la contra i que està poc reconegut. Parlo dels principals mitjans, que estan trufats de periodistes/tertulians titulats que practiquen un corporativisme, un infantilisme i una incultura que fan basarda.

No és fàcil arreglar tot aquest enrenou. El país no ha gaudit mai d’un bon sistema informatiu. La majoria de diaris eren de partit o de gremi. Però les plomes sí que eren brillants. Avui només tenim una mena de pamflets grocs que no superen les revistes del cor, amb la diferència que en lloc de parlar de famosos i reialesa parlen dels polítics. Algú dirà que tenim el periodisme al nivell que tenim el país. I jo els respondré que el país està on està gràcies a un periodisme lamentable que ha decidit entrar en conxorxa amb els polítics i deixar-se subornar per ells. S’ha creat un establishment politicoperiodístic perillosíssim per a la democràcia.

Nota: L’escriptor Miguel Delibes, professor de Dret Mercantil, va fer de periodista molts anys. No li agradaven les tertúlies. «Me gusta conversar, lo que no me gusta es conversar a codazos».

Si vols rebre per correu electrònic els articles de ParlemClar.cat, pots subscriure't aquí:

Imatge XR

Autor: Xavier Roig

Xavier Roig i Castelló (Barcelona 1957), enginyer i MBA. Ha estat directiu de diverses empreses multinacionals de tecnologia. Actualment treballa com assessor d’empreses internacionals. És i ha estat membre de diversos consells d’administració internacionals i nacionals entre ells l’ICF i el Port de Barcelona. Ha col·laborat en els diaris Avui, Nació Digital i Ara. Actualment col·labora a Via Empresa. Ha publicat els següents llibres a l’editorial La Campana: El gastrònom accidental, Ni som ni serem, Entre l’Espanya i la paret, La dictadura de la incompetència i L’enigma rus.

12 respostes a «Mitjans d’informació catalans, quo vaditis?»

  1. Tinc al davant “Ni som, ni serem” que vaig comprar quan va sortir i que a la primera lectura em va “escandalitzar” una mica. No és ja qüestió de perdre eficàcia, com diu el subtítol, sinó de perdre credibilitat. I, com que el mal s’encomana a la velocitat de la llum, a França ja fa temps que es noten el simptomes i ja hi han caigut, ara també es comencen a notar a Alemanya.
    No miro la TV d’aqui ni llegeixo diaris (excepte l’ARA dissabte i diumenges) Però si que segueixo i molt, els canals independents de youtube. Això si, has d’afluixar de tant en tant. A final de mes, em surt entre 20-25 Eur. ( de 1 a 2 Eur. per canal.)

  2. No cal dir que, com ja vaig mig insinuar a aquestes línies -que mai no hi ha hagut censura-, que tve3, s´havia convertit en una televisió espanyola feia temps. Però sempre vas creient que canviarà i es normalitzarà en llengua i continguts. Doncs, no. No solament no s´ha reconduït sinó, ben altrament, s´ha anat espanyolitzant a tota màquina! Podria fins i tot demostrar-ho amb un exemple personal. Però, de moment me´l guardo. També l´ARA, des que va renunciar a fer propaganda del referèndum (així que arrisquin altres però a l´hora de repartir serem els primers d´agafar tant com puguem del tros). A part de la censura de l´article del Sr. Roig que, si encara jo hi hagués de dir alguna cosa, es queda curt en els seus plantejaments. Que un parell de periodistes volguessin justificar el diari, ja vol dir que per bufar cullera són capaços de tot. La prova, cap argument del que s´hi deia.
    La llengua ha baixat a nivells inversemblants, que cap professional de qualsevol país no podria treballar sense el domini mínim de la llengua del país. Tothom diu barbarismes (jo també), però en una visió de conjunt cal tenir un mínim nivell, que ara com ara, han anat perdent.
    Just ahir vaig rebre un whatsapp del Dante Fachín, (que no és de la meva corda) però està bé el que diu, quan s´expressa tot dient que l´han fet fora per despolititzar tve3. Despolititzar? Vol dir que enlloc de catalans hi posaran espanyols que malparlen el català. El què dèiem els mitjans de comunicació de fora donen lliçons als d´aquí. Aquí enlloc de comunicació han esdevingut mitjans de difusió! De difusió dels polítics que manen i per tant, doncs del nacionalisme espanyol, el qual ja sabem que és de tot menys neutral.
    Enhorabona Sr. Roig!

  3. Absolutament d’acord. Ja tinc 77 anys, i certament la qualitat intel·lectual de la nostra premsa durant el franquisme donava cent voltes a l’actual.
    I sobre TV3 un comentari ràpid: fa anys vaig deixar de connectar-me al TD per streaming (visc a Castella). És aldeanisme acritic insuportable.

  4. Curiós que avui, tot dinant, hem parlat del mateix tema i encara no havíem llegit el seu escrit, senyor Roig. Es deplorable. Sovint, a TV3 , refugi de tota mena de familiars, deixen el català per terra, ahir una corresponsal deia “freqüentar” per “sovintejar”, altra “encorsetar” per “encotillar”, etc. El que diuen a la franja inferior, a voltes, no s´hi adiu amb el del locutor. Si entrem als temes de farcir els telenotícies ja es per a desesperar-se, i quan infonen moral ja es per plegar. Tot es penós. A vegades penso que si un dia tenim la independència política, deixant de ser colònia, hauria de tocar el dos, avergonyit. Ara, els mestres treballaran menys a canvi de no fer vagues… fantàstic. Potser soc jo, que m´he fet gran i rondinaire.

  5. Bon article. Com que per als catalans l’únic que importa és el cofoisme de la pertinença tribal, continuaran considerant TV3 “la Nostra” per merdosa que sigui, per la mateixa raó exacta que voten sempre els mateixos partits perquè són “els Nostres” per merdosos que siguin. Com infants de P3, la crítica és inexistent. País idiotitzat fins al moll de l’os. Res a fer.

  6. Massa raó teniu i com sempre diem, amb la raó et quedes. Ja fa massa temps que no miro el telenotícies i cada cop que ho intento no trobo motius per seguir fins la Meteorolodia.
    De fa anys que rebo el NYT, Le Monde, l’Express, La Tribune de Genève, i vaig alternant amb The Daily Telegraph, Frankfurter Allgemeine Zeitung i El Correo dela Sera.
    El traductor de Google per mi ha estat una eina bàsica per suplir la meva imperícia amb l’anglès i l’alemany.

  7. Doncs gràcies per ls opinió. Us faríeu creus dels que pensem quasi com vosaltres i s més també canviem de cadena i emisora .
    A veure si ara que han tornat en Basté i la Rosell, es fa més suportable.
    S’han passat l’estiu treballant per carregar-se la MHP Laura Borràs.
    El diari Ara no s’ha quedat enrera d’aquesta disbauxa. BYE BYE Ara.

  8. Estic totalment d’acord amb el Sr. Roig.
    Tinc el privilegi de no dependre dels mitjans catalans per res, ni per l’entreteniment, ni quan resideixo a UE o quan visito Catalunya, on segueixo gaudint de tot el que gaudeixo mentre soc fora.
    Vaig deixar de mirar TV3 ja fa ara més de 2 anys, la tinc blocada per tal de que no m’equivoqui ni fent zàping.
    El seu nivell em sembla lamentable. No puc comparar com fa l’autor amb la RTVE ja que aquesta i totes les nyoles les tinc bloquejades des del 2017, i no m’interessen en absolut, però confio amb el que diu el Sr. Roig.
    D’entrada, cap TV o mitjà hauria d’ésser el “nostre”, i potser això sigui, entre moltes altres coses, el que més valoro en el sistema que gaudeixo, el públic del Països Baixos, (els privats no m’interessen), crec que únic al món encara que força desconegut (sinó del tot per inimaginable fora de NL) i tots els mitjans del ventall d’altres països que tinc la sort de poder sintonitzar només prement el botó corresponent al control remot, sense escarafalls d’instal·lacions complexes.

Els comentaris estan tancats.