Per què jo no aniré a votar

Ja fa un temps que vaig decidir no seguir fent el joc als partits que abusen del meu sentiment independentista amenaçant-me amb el conte de Pere i el llop: «Si no votes, ells guanyaran!». Pregunto: segur que «ells» no sou vosaltres? Per si no n’estava prou convençut, aquesta setmana passada n’he tingut la confirmació per partida doble. Una ha estat el vodevil de l’11 de setembre, sobre el qual no parlaré perquè ja se n’ha dit tot. L’altra ha estat un article publicat per Roger Vinton al Via Empresa: Diputació, 200 anys de l’amic invisible. Demostra que els nostres també són «ells». Però les raons profundes que m’empenyen a no anar a votar són de diversa índole.

El sistema electoral que patim té conseqüències perverses. El fet que els elegits no hagin de competir individualment per guanyar-se el favor del votant local genera ja el primer efecte negatiu: el dels monopolis ideològics. Com que el que es voten són partits, cada ideologia, o tendència, té el seu hortet. El partit és l’òrgan superior del qual emana tot el poder sobre els diputats, que aleshores practiquen el menfotisme respecte al votant. D’això se’n deriva una conseqüència: la vocació de «càrtel». Entre els «monopolis» (partits) es pacten favors i privilegis. I l’endogàmia corporativista està servida.

Del fet de no haver de competir per ser elegit se’n deriva un altre fet universalment sabut, i aplicable a qualsevol sistema organitzatiu o econòmic: la qualitat dels designats –em nego a dir-ne «elegits», ja que qui els elegeix és el partit i jo només els ratifico– empitjora amb el temps. A cop de successius processos electorals hem aconseguit estar governats pels pitjors. La societat catalana és, de mitjana, molt millor, molt superior, als polítics que ens governen. I uns governants dolents comporten tots els mals: una premsa que no és lliure, un ensenyament mediocre, uns serveis mèdics pobres, una legislació esbiaixada, incompetent i mal feta, l’anorreament de les elits, etc. La mediocritat política catalana ha degenerat en vicis franquistes: subvencionen la premsa per tal que digui que no estem tan malament i que a l’estranger tampoc ho fan tan bé –l’estranger inclou Espanya. Es parla malament de França, d’Alemanya, d’Europa en general, etc. Quan, de fet, tothom que llegeixi la premsa estrangera seriosa sap que a fora d’aquí els polítics fan moltes coses que poc tenen a veure amb la ganduleria i la xerrameca catalana. Altrament els nostres socis no haurien hagut d’injectar-nos 73.000 milions d’ajuts a fons perdut durant el període 2021-2024 (Fons NextGen). Amb això vull dir que l’arrogància hispana ja ens ha conquerit.

Un projecte tan ambiciós com la independència d’un país no s’assoleix sense tenir els millors dirigents al front. Per què penseu que la independència nord-americana va triomfar? Adams, Jefferson, Hamilton, Washington… eren els millors, els més preparats. Lenin, Trotski… van guanyar a Rússia perquè eren el millors. I amb la Revolució Francesa va passar igual. La conclusió lògica que trec jo de tot plegat és que la independència de Catalunya no tindrà lloc mentre el sistema polític català –que no és res més que el sistema espanyol, donat que els nostres polítics no se’n volen despendre i que no els dona la gana de regenerar-se– no canviï. I aquest canvi trigarà anys. Heu de tenir en compte que els actes polítics són com un acumulador: els seus efectes es noten al cap d’anys. La pèssima acció política actual la pagarem d’aquí deu o vint anys. Anar a votar ara per escollir uns polítics que seran pitjors encara només fa que allargar el desastre. No feu cas de cap promesa. Ni quan un polític, fins i tot amb bones intencions, us digui que lluitarem i aconseguirem la independència. No us el cregueu, per un simple fet: ell és un incompetent i no aportarà res al procés. Ho empitjorarà tot.

He arribat a una conclusió que a molts els desagradarà. Tinc la certesa que la independència de Catalunya jo no la veuré. I ho he assumit. Les raons? Tot el que us he explicat. És factible aquesta independència? Sí. Ara bé, mentre estigui dirigida pels pitjors –i resulta que és el cas– l’èxit esdevé inviable. Però això no ha de ser motiu de desesperança. Jo vull lluitar pel futur dels meus descendents. Aquell que digui que si no viu la independència aleshores no li interessa, és un egoista inútil. Per la mateixa raó podríem seguir destruint el planeta. «Si ja no hi seré, a mi què m’importa?».

Hem d’aprendre dels que, un cop instal·lat Franco al poder, es van posar a treballar tot sabent que els resultats potser no arribarien fins al cap de decennis. I aquí és on penso que ens hem d’arremangar i posar-nos-hi. Canviar el sistema polític per tal d’aconseguir els millors, els més ben preparats per guanyar la guerra, preservar el català amb radicalitat, assenyalar els enemics de Catalunya, millorar-ho tot per mantenir viva la nació, recuperar el sentiment de catalanitat… Això requereix molts anys, però, encara que no ho sembli, és engrescador. Anar a votar incompetents que ajuden a la destrucció del país ja no convé.


Nota: Els mitjans es preocupen poc de qualificar correctament la manifestació de diumenge. Al meu entendre és la més gran que s’ha fet mai a Europa d’un país protestant contra els seus polítics.

Si vols rebre per correu electrònic els articles de ParlemClar.cat, pots subscriure't aquí:

Imatge XR

Autor: Xavier Roig

Xavier Roig i Castelló (Barcelona 1957), enginyer i MBA. Ha estat directiu de diverses empreses multinacionals de tecnologia. Actualment treballa com assessor d’empreses internacionals. És i ha estat membre de diversos consells d’administració internacionals i nacionals entre ells l’ICF i el Port de Barcelona. Ha col·laborat en els diaris Avui, Nació Digital i Ara. Actualment col·labora a Via Empresa. Ha publicat els següents llibres a l’editorial La Campana: El gastrònom accidental, Ni som ni serem, Entre l’Espanya i la paret, La dictadura de la incompetència i L’enigma rus.

25 respostes a «Per què jo no aniré a votar»

  1. Moltes gràcies per la reflexió. Millor que l’abstenció un vot nul massiu, per tal que la cosa no quedi com una abstenció que puguin adjudicar al desinterès de la població. Interessos en que tot vagi millor en tenim, però és que el sistema actual de partits i la comèdia imperant fan venir nàusees.

  2. Sóc, fa anys i anys, que sóc un admirador creixent dels articles d’en Xavier Roig. Fantàstic, documentat, racional, pedagògis i sempre positiu i amb possibles avenços i millores i canvis fer, sobre la realitat catalana sobiranista. Es allò tan positiu que van fer des de meitat els 50, van fer els grans patriotes del “Fer Pais” i,simultàniament, de ser valents,de fer conèixer els fets reals de la dictadura franquista i, sobretot, de treballar i lluitar, sense por, de manera eficient ,positiva i valenta,racionalment, pel retrobament amb la nacio catalana que vol que es recuperi primer,que millori, i que recuperi la nacio catalana en renaixement en moltes vessants. I fer política, també, es pogues una mica, durant la dictadura, de manera molt i molt valenta primer i desprès aprofitant ja la identitat col.lectiva recuperada amb esforços continuats, clars i transparentes, i amb objectius del procés de redreçament nacional imprescindible.
    Vull aplaudir al primer escriptor que,per primera vegada que jo recordi, de manera clara,concreta i real, de les perverses consequències, no pas dels partits democràtics, ans del rovell de l’ou. Amb totes les lletres. El sistema electoral proporcional ha estat pervers, inaudit, negatiu i sense millores que la majoria -no tots,- dels politics ,concretin, demanin, debatin, expliquein, que el sistema majoritari, amb districtes (135 districtes a Catalunya,) substitueixi el decadeni i pervers sistema proporcional. El sistema majoritari per districtes té molts avantatges bàsics: els votants voten el seu diputat, d’entre els aspirants a ser elegits directament pels votants del districte. No poden presentar-se partits politics, també necessaris,però no per al sistema electoral.El sistema majoritari es l’unic que garanteix que persones votin entre o a persones.I per districtes uninominals (en torn a 40.000 ciutadans votants censats per cada districte a Catalunya. AIxò si és bàsic, imprescindible, urgent, necessari per tenir el sistema mès democràtic de la història (es més antic el majoritari), sense partits que es puguin presentar, i més equilibrat i obert, realment, als votants. Siguin a una volta o a dues, tant fa, però amb el sistema majoritari per districtes uninominals.(sense partits polítics a les eleccions, nomes personess aspirants, molt millor que les llistes tancades, amb o sense llistes obertes, dels partits en el decrèpit i força negatiu sistema proporcional, dels partits com a protagonistes, i sense que la ciutadania poguem votar entre aspirants persones fisiques a cada districte, en una o dos voltes,tant fa.Son matissos importants,però els partits a les paperetes. Persones votants poden votar i voten, nomès, aspirants que son persones reals,concretes, que nomes es deuen als ciutadans que han votat al seu districte del sistema majoritari. AIxò es un , l’unic sistema electoral -el majoritari per districtes uninominals- on les persones,els ciutadans de cada districte ,elegeixen directament al candidat -persona concreta, més facil de conèixer i d’actuar millor als parlaments o assemblees màximes col.legiades tant a municipis,-tots- comarques,regions, nació, nacio-estat lliure i independent. Quina casualitat -no hi ha res perfecte, està clar-que tots els estats i països saxons, europeus i nordamericans, França, Austràlia, o el 50% dels diputats del Bundestag a Alemanya federal, de debó, certament..configuren els estats mès democràtics, més participatius, països, municipis, estats,més ben gestionats, més estables , més creixement i menys atur que als països on el sistema sigui el proporcional, i amb menys corrupcio, amb més transparència i informacio publica mes plural i millor, sense subvencions publiques a partits i partidets, ni amb anuncis de municipis, diputacions,conselleries, govern de la generalitats, governs regional o governs estatals facin anuncis pagats, i molts i massa, i mes encara sobrers i innecesaris- a la premsa lliure, o a ràdio i televisions, publiques i privades-

    El canvi de sistema electoral al majoritari per districtes uninominals està mes que provat satisfactoriamente i es un urgent i imprescindible canvi a fer el mès aviat possible. I no cal originar, crear artificiosament una mena de debats artif-semrcials i artificiosos-sempre controlats per partits i mèdia subvencionats sense motiu pel sector public i de comu acord pervers i plenament negatiu.

    Gràcies, novament, Sr. Xavier Roig, per la seva beneïta feina politica i transparent i d’informacio i difussió, tenint en compte, la realitat i la negativitat de la nostra nacio en molts ambits diversos,,,i sempre oberts al coneixement dels grans avenços i millores que tenen els estats on el sistema electoral majoritari,amb districtes uninomnals, es més eficient, net, transparent, mes lliurei més democràtic,més identitari, més eficient, eficaç i sense promeses desorbitades i fora de la realitat real.,

  3. Estic totalment d’acord amb l’article, però jo sí que aniré a votar. Votaré el que em sembli menys inútil. Mentre treballem per sortir d’aquesta situació m’estimo més que governi el meu inútil que el de l’enemic.

    1. Fa molt que estic reflexionant el mateix i per mi la resposta és votar directament a Vox, es un vot protesta, útil perqué de seguida pasaran coses (dolentes inicialment i bones després) perqué 1er ens donaran canya!!..i després ja veuràs com ,uneixen d,una put. Vegada contra el nostre enemic real.

  4. Joan Giro Torroella : Si som miles que ho fem…………….els deixaran de grapar i els llençaran.Tot i aixi,jo probablement ho faré.

  5. L´estètica ideològica, posada als aparadors electorals i difosos des de les tribunes “& Cia” del propis partits -CCMA i d´altres- posa en evidència, com diu l´escrit, el caràcter sectari de les llistes tancades. Els partits es limiten a tenir cura de l´hortet i crear espais de temps des d´on, amb habilitat dialèctica, dissenyen promeses de futurs que mai no arriben. Si l´ANC fa una llista, potser la votaré ni que sia per contravenir-los. Se´ns rifen indigna i descaradament. Haurien de posar cadires, com a logo. Pel que fa a l´Estat espanyol sembla que, com nadons amb bolquers, acabem de descobrir la seva naturalesa.

  6. Abans he deixat un comentari i l’he vist publicat. Ara veig que hi ha desaparegut. No deia res d’inconvenient ni polèmic així que entenc que ha estat alguna errada tècnica. Ho podeu revisar sup? Diria que era anterior al d’en Ricard (10:01)

  7. Dispenseu-me si en algun moment pugui dir alguna cosa que ja l´havia dita. No serà gaire llarga, però és que avui s´hi escau d´allò més. No cal dir que estic d´acord amb tot del que diu el Sr. Roig. Però és que jo també ho dic, sense saber que ell també ho diu. És aquí que em quedo parat de veure com coincidim malgrat que ell ho sap dir més bé i jo ho faig més elementalment.
    L´any passat, el 14 de febrer ja no vaig votar. Sempre havia votat excepte a les eleccions espanyoles. Al municpi, a Europa i al Parlament nacional (que no pas eleccions autonòmiques, no som una autonomia), i sempre he votat partits nacionals. És a dir aquells que abans es deien no sucursalistes, és a dir, els que són partit colonials. Però també conec els dels partits nacionals que no són parlamentaris. Si ens hi fixem, les darreres votacions hi havien 15 llistes però a tve3 només van sortir crec que 10 0 11, partits. Per tant ja començàvem amb trampes. Com és que no tothom té les mateixes oportunitats? Després -recordeu que jo m´he dedicat a la llengua tota la vida-, no vaig veure cap partit, ni un, que hi dediqués un programa per rescabalar-la. Tothom volia ser “demòcrata” que si feminista, que si ecologista, que si anticapitalista, però per a normalitzar allò que ens distingeix del món que és la llengua i la cultura que se´n deriva, ningú. Tan sols els 4 partits nacionals no parlamentaris. Els 3 parlamentaris no volen normalitzar la llengua, amb la qual cosa accepten la seva desaparició. El que ara dic ho demostrar no és una opinió, que és difrent. La CUP que volia jugar a ser Herri Batasuna ha acabat essent Euzkadiko Ezquerra. ERC que volia ser el pal de paller de l´esquerra, han estat els pitjors quan membres del seu partit, Rufián, Tardà, l´exconseller d´Ensenyament amb P. Maragall, tarragoní, i molts altres, han manifestat que en una (suposada) independència caldria mantenir el castellà a Catalunya! Ja es veu que tenen una ignorància oceànica pel que fa les llengües. Si Catalunya esdevé independent el primer que ha de fer ÉS DESIMPOSAR el castellà. A no ser que se sigui franquista amagat, malgrat vulgui fer veure que és d´esquerra! Almenys els de dreta no dissimulen. Si hi ha (suposadament) dues llengües ja podeu desar el català als llimbs perquè no el trobareu. Si algú no sap com funcionen les llengües més val que calli i deixi fer els que en saben. Un cop més no ho dic per mi, sinó de la gent que jo conec que en saben un munt. JUNTS ha tingut alguna militant que ha insultat coneguts meus que van anar a judici per no parlar en espanyol dins d´una comissaria de la policia armada. Jo vaig assistir al judici i a la celebració que vam fer per donar suport a la persona encausada. Que naturalment va perdre i els policies armades van guanyar!
    Fa molt poc, i ara ja és molt sovint, vaig ser maltractat perquè no van voler entendre´m en català un (suposat) bàrman sudamericà . Anava amb un amic que sap 8 idiomes i estudia l´urdú perquè no és que no vol parlar espanyol, és que no el vol sentir ni al taxi. I per tant com que els taxistes tenen llicència sense saber el català, l´amic parla urdú per no sentir la Lengua del Imperio. L´amic és en Lluís Urpinell Jovani, corrector de la llengua al Parlament, del qual va marxar perquè el seu cap, -que també conec-, era més incompetent que ell, i li va fer la vida impossible. Fins que marxà. Ahir el meu fill fa un curs d´entrenador de futbol a l´escola que pertany a la Federació Catalana de Furbol. He parlat amb ells i els he dit perquè posen la Lengua del Imperio si es fa a Catalunya (suposadament) per una Federació Catalana? de futbol. Resposta: Pertanyem a “ECSPANYA” i com que som europeus cal fer d´acord amb les lleis…dels altres. Després de la discussió em va dir: bé les preguntes seran en foraster però ell podrà contestar en català. Ah! Gràcies,eh?
    És a dir, ara l´agressió del català a favor de la lengua del Imperio és descarat. Ho dic jo que faig mans i mànegues, no perquè m´entenguin sinó per ser tractat en català, fet que (suposadament) hi tinc dret segons la llei del 1983. Fet que quan es va produir vaig anar al Parlament, com a públic, per veure si tirarien endavant o no. Tan sols l´amic Casanovas d´Olot (que llavors no sabia que era el fill de l´escultor Casanovas, sortia del Parlament quan algú parlava en castellà. Ara els partits s´han posat d´acord a insultar els qui no pensen com ells i diuen que blanquegem els qui a ells no els agrada. Curiosa manera de ser demòcrata! Però ells són els primers de no protestar d´aquells que parlen en espanyol al Parlament i doncs els “blanquegen” que diuen ells, fent bo la llengua de fora que per tal d´imposar-la el criminal de Franco va assassinar molts catatalans. Mentre que no hi ha cap partit polític extraparlamentari que hagi assassinat algú. Ara ells donen per bo la llengua, contra la imposició de la qual he lluitat tota la meva vida. Doncs, no. NO VOTARÉ. Talment com ja vaig fer el darrer cop al Parlament nacional (on ells fan eleccions autonòmiques).
    No votaré i faré el possible per convèncer la gent amb arguments com aquests i altres, que no voti. Sí, conec els perills, però només veig que els 3 parlamentaris només parlen a la seva clientela perquè els voti a fi d´anar calentant cadires i cobrant de la rifeta, però sobretot perquè NO VOLEN LA INDEPENDÈNCIA. Que cobrin i fins i tot el doble no em sap greu, tothom ha de cobrar per treballar però per treballar ells van dir que era sinònim de portar la independència i no ho van voler fer ni amb majoria absoluta.

    P.S.- Avui mateix la Sra. Vilagrà diu que no és el moment de fer-la. Vol la taula de diàleg. Això ja és una burla a tots els catalans fins i tot als seus votants. I consti que tot i tenir amics i coneguts als 7 partits nacionals i cap en els colonials, a ER (no poseu la C) és on en tinc més.
    I també avui, la Sra. de la CUP (que ha estat clienta meva), i viu a Suïssa, ha escopit contra els catalans que porten el lliri a la mà. Ha dit la lletania de sempre i ha acabat dient que per fer la independència comptaria amb els “anticapitalistes” com ella, i no se li acut res més que anar Suïssa el país més capitalista d´Europa! Jo potser aniria Israel i ella la feia a Palestina. Però a Suïssa, anticapitalista?
    Doncs aneu votant.
    Només votaria Europa per votar -com he fet sempre H.B. o E. H. o Bildu malgrat que si torna a donar suport a algun espanyol ho deixaré de fer. I ho feia perquè just eren els únics que s´han definit en més d´una ocasió en antiespanyols. Ni la CUP que és antitot no ho ha dit mai. Al contrari un conegut i mig amic de la CUP són amics dels Comuneros. Que naturalment parlen espanyol. No hi ha manera. No. No entenen res. Van a la seva i prou.
    Feu com jo: TANCA´T A ESPANYA I OBRE´T AL MÓN. Sereu més feliços.

  8. En totes les votacions sense llista del poble: Imprimeix papereta 1-O.
    Marca SI.
    Vota.
    Sera vot nul.
    Dignitat.
    Si ho fan milions passara quelcom.
    Si es posen compromisaris sabrem quans son a cada taula.
    Guanyara Illa o Vox.
    No faran res de diferent.
    No importa el resultat, importem nosaltres.
    Dignitat.

  9. L’anar a votar o abstenir-se és un debat etern que tenim sovint amb una colla d’amics. Tothom és lliure de fer el que vulgui, però jo crec que cal anar-hi, encara que sigui en blanc. La lectura que els mitjans dominants fan de l’abstenció és irrellevant, i no crec que abstenint-nos avancem en la substitució de la classe política. No s’autorregeneran sols sinó que aniran aprofundint en els seus defectes. Ells no faran foc nou per immolar-se. No veig una possibilitat de canvi a curt termini.
    I estic d’acord amb la nota final, però jo potser l’hagués redactat diferent, coneixent la premsa del país. Si se’m permet, jo no diria “Els mitjans es preocupen poc de qualificar correctament la manifestació de diumenge” si no “els mitjans es preocupen molt de qualificar incorrectament la manifestació de diumenge”

  10. Fins fa poc sempre havia pensat que és millor votar que no votar, i darrerament pensava que davant de la podridura de la situació acabarien sortint alternatives de gent nova, no vinculada als partits tradicionals. És possible que sigui així però crear un partit nou (hi incloc el projecte de “llista cívica” i els partits independentistes ara petits que han sorgit darrerament) és voler canviar el sistema amb el sistema. Aquestes formacions no tindran majoria absoluta en les properes eleccions (i no estem ara per a iniciar un cicle d’anar conquerint escons eleccions rere eleccions i esperar a que les coses canviïn d’aquí a unes dècades) i encara que la tinguessin ho tindrien difícil per a canviar el “sottogoverno” que és en realitat qui aguanta la tramoia i farà el que calgui per a que res no canviï.

    Però abstenir-se només fa que donar via lliure als que sí que votaran.

    Potser una opció seria fer una “abstenció activa”, per exemple votar amb una papereta del referèndum del Primer d’Octubre amb el Sí a la Independència marcat. Si més no quedaria constància que el no votar no és equivalent de passotisme.

    Però amb això no n’hi ha prou per a canviar el sistema.

    El pitjor problema que hi ha per a canviar alguna cosa és la gent que en viu. Abans parlava del “sottogoverno” però passa arreu. Un exemple clar: Fa un temps vaig llegir un article sobre el turisme a Magaluf. Una persona d’allà va dir que era una llàstima que un poble tan bonic hagués estat destrossat pel turisme de masses però que era difícil de canviar ja que molta gent en viu, la persona que es lamentava inclosa, segons va dir.

    I no sé com es poden canviar coses tan enquistades. La temptació de passar de tot i anar a la meva és forta….

    Per últim, em permeto de rectificar una cosa de l’article. Pere i el Llop és un conte de Prokòfiev d’un nen que va a caçar un llop. Sovint es confon amb el conte d’El Pastoret Mentider d’Isop.

  11. Em pregunto com és possible afirmar que la societat catalana, o sigui el poble, és “molt millor” que la seva classe política, quan és precisament aquest poble “millor” qui vota reiteradament aquesta classe política suposadament pitjor, perpetuant-la. Aquesta curiosa i repetida idea de l’articulista de disculpar i desresponsabilitzar el poble català (quan els fets constants demostren que és una autèntica tifa) davant la pèssima classe periodística i política, com si el poble fos menor d’edat, però per altra banda contradir-se afirmant que són majors d’edat, en tant que”millors”, que el periodisme i classe política, em té intrigadíssim des que el llegeixo, ja fa molts anys. Efectivament, ni l’articulista ni jo no veurem mai a la independència. Però serà gràcies al poble català, simplement perquè no la vol. Per això voten a qui voten. Per això no exigeixen l’aparició de nous partits independentistes de veritat. O hi veu vostè un clamor popular en aquest sentit? No els votaria ni el Tato. Com sempre. “Millor”, doncs, el poble, que els seus polítics? Doncs miri, ja prou d’aquesta murga-milonga.

    1. Estic molt d’acord amb el teu punt de vista, a la Diada d’enguany molta gent protestava contra el govern per una emprenyamenta que ve de lluny però, que acabaran votant en les pròximes eleccions? Quanta gent va votar una llista alternativa, diferent, que estava per complir el mandat del primer d’octubre, com era Primàries Catalunya, totalment i injustament ignorada?
      Es parla de tenir els millors dirigents polítics, alguns noms citats potser grinyolen una mica, però a Catalunya tenim gent molt vàlida, còm fer per a què s’impliquin en política?
      Finalment, potser només ens quedarà creure en un “cigne negre” inesperat que ho canviï tot i precipiti la nostra actuació i alliberament definitiu.

    2. Efectivament, coincideixo amb vostè que una gran part del poble està hipnotitzat, o bé se li escapen moltes coses, o bé no dóna per a més.

  12. Lenin i Troski també eren els més sanguinaris. No emblanquinem. L’en in es el pare polític de Stalin i de Putin finalment.

    1. Lenin i Troski foren els més preparats i per això van guanyar. No cometem el típic error dels catalanets que pensem que només són competents i guanyen aquells que, als noetres ulls, volen fer el bé. Per això sempre perdem (sols o acompanyats dels que nosaltres pensem que són els bons).

  13. Benvingut al club, Xavier. Jo també ja fa moltes eleccions que vaig decidir deixar de votar. Les causes les expliques molt bé. Tot i això, crec que en manca una: només assolirem canviar les coses quan el vot abstencioniste sigui immensament majoritari.

  14. El Xavier, amb qui puc compartir part del diagnóstic, crec que ens proposa cometre un error majuscul.
    Els “altres” aniran s votar i si poden governaran el país, i ho faran molt pitjor i sempre en favor d’interessos aliens.
    Poso un exemple d’actuació governamental: enguany (temporalment) el Govern ha aconseguit no fer el 25% de caralá a l’escola. Cap altre Govern no idp ho hagues fet. Encara que la lluita continúa, ni tan sols hi hem parat massa atenció (i pot ser valdría la pena fer-ho, per veure com s’ha fet un procés guanyador, i com sempre prenyat de retrets entre nosaltres). Amb la proposta del Xavier avui gariem el 25% de classes en castellá.
    Per altre banda, no es senzill canviar el model electoral (questió que jo també defenso). Però mai es fará “des de fora” de les institucions.
    El debat de l’abstencionusme i d’estar o no a les institucions es molt vell. I jo no recordo cap experiencia democrática abstencionista i guanyadora.

    1. No anar a votar corre el perill de donar el poder als altres i votar als mateixos mediocres serà un cop més el desastre. Llistes alternatives, cíviques, associacions d’electors, com li vulguis si, però fermes i decisives i que la gent les voti.

  15. Tot i compartint els arguments, discrepo del “no aniré a votar”. Com a membre de mesa i interventor en diverses votacions, recomano anar a votar amb un vot nul (papereta del 1O per exemple). Els vots nuls, es grapen a l’acta de cada taula electoral, la resta es destrueixen. Si som milers que ho fem…

  16. Em sap MOLT greu però, malgrat no m’agrada, el que diu es MOLT cert. Seguiré posant la meva petita llavor en els meus sis nets, que ja fa temps va germinar en els tres fills, amb l’esperança de que en ells també ho faci.

Els comentaris estan tancats.