Per què Pedro Sánchez no ho fa malament

Els catalans tenim un costum bastant estès en general que nosaltres, però, portem fins a l’extrem de l’autoengany. Consisteix a presentar de forma insistent com a incompetent i curta de gambals aquella gent que no cau simpàtica a la nostra opinió pública o que és contrària al pensament únic establert. I al final ens acabem creient que ho és. Així, hem fet passar per ase Ronald Reagan –que va ser un bon president–; Aznar, per simple un provincià –quan és un personatge sinistre–, etc. Aquesta tendència ens afebleix en tant que la projectem, també, sobre els nostres adversaris i enemics. Les conseqüències són nefastes i es veuen agreujades per la tossuda realitat: sovint el nostre sistema polític i mediàtic està per sota dels que critiquem. Em temo que és això el que està passant amb el govern espanyol actual. I és un error.

A desgrat de no ser un polític d’una qualitat homologable a l’europea, sí podem dir que Pedro Sánchez està per sobre de la mitjana que el sistema de partits espanyol genera. I no és per atzar. Es tracta d’un polític que no encaixa del tot en allò que entenem com «home de partit». No soc expert en la vida dels polítics, com sembla que ho són els tertulians de ràdio i televisió que pretenen dissimular una xafarderia a l’alçada de la premsa rosa sota la pomposa activitat de «fer anàlisi política». Pel poc que recordo, situo Sánchez en la confrontació dins del partit més que no pas llepant passadís. Em sembla que ha hagut de plantar cara als que el volien veure defenestrat. Per afegitó, val a dir que té una bona formació acadèmica –doctor en economia i empresa, màster a Brussel·les i també a l’IESE. L’experiència laboral no és que sigui espaterrant, però ha treballat a l’estranger i ha confraternitzat prou amb europeus perquè se li hagin empeltat alguns hàbits essencials. En resum: veient la seva trajectòria, que inclou dosis considerables de lluita i tenacitat, podem dir que la seva figura s’aproxima més a determinats polítics de l’inici de la Transició –una certa raça– que no pas als seus contemporanis, que són més aviat de piscifactoria.

És dels meus? No. Ni soc socialista, ni tampoc espanyolista. És dels seus? Sí, i no ho fa malament. Ens emprenya que persegueixi fer fracassar l’independentisme català, quan aquesta és la seva obligació. El primer ministre de qualsevol país ha de lluitar per evitar la secessió de qualsevol de les parts del territori. És el que jo esperaria d’un president de la Generalitat que hagués de fer front a les ànsies independentistes de, posem per cas, la Vall d’Aran. Mirant de resumir, el senyor Pedro Sánchez és un primer ministre que fa la seva feina d’una manera que podem qualificar com acceptable en termes europeus de qualitat. Pot conversar amb tranquil·litat i una certa autoritat amb els seus col·legues de la Unió Europea (UE).

Però vet aquí que, per acabar-ho d’arrodonir, els darrers tres anys al senyor Pedro Sánchez li ha tocat una loteria que es diu Covid. Tothom esperava el gran desastre espanyol, sense tenir en compte que de la pandèmia no se n’escaparia ningú. I que, sabent que determinades coses només es resolen a nivell europeu, resulta que el procés de vacunació es va gestionar relativament bé. Què més? Doncs més encara, si això és possible. La UE va decidir crear el fons NextGen, que dota Espanya amb 140 mil milions d’euros. Espanya és, de tota la Unió, el país més ben dotat per càpita. D’aquests diners, la meitat (69.500 milions) són a fons perdut. Subvencions pures. L’altra meitat són préstecs que cal tornar. A diferència d’altres països (p. e. Itàlia), Espanya només ha demanat els diners de la subvenció i ni un euro dels préstecs, que cal tornar –és bo coneixe’s a un mateix. Així resulta que l’arribada dels diners ha estat i serà la següent.

Per fer-ho rodó, podem dir que el que rebrà Espanya equival aproximadament al 6 per cent del seu PIB. Us en feu una idea? Esclar, si tu injectes aquesta quantitat en un període de tres anys –que, bàsicament, és el que ha passat–, el país no pot anar massa malament.

L’assignació d’aquests diners estava condicionada a determinades reformes, que es van tirant endavant a desgrat que alguns agents socials i socis de govern (Unidas Podemos) s’escandalitzessin. Perquè, esclar, qui té nassos de posar entrebancs a les reformes i que li pengin la llufa de frenar l’arribada d’uns fons europeus com mai havíem vist? Més cops de sort? Sí. La guerra d’Ucraïna ha servit per posicionar Espanya on li tocava pel que respecta a l’OTAN: gastar en defensa l’equivalent al 2 per cent del PIB de manera explícita i objectiva. Altre cop els contraris queden en fora de joc. «Què passa? Que potser no vols ser solidari amb els ucraïnesos?». I Pedro Sánchez és qui ho ha dut a terme. A ulls internacionals, la seva tasca és meritòria.

En el cas de Pedro Sánchez podem dir que la conjuminació de tarannà i formació personal, juntament amb l’alineació dels astres, fan de la seva tasca de govern una acció que resulta bastant efectiva i millora els estàndards espanyols de temps passats. Tot el posiciona de manera òptima. Prou òptima per liquidar l’independentisme.

Si vols rebre per correu electrònic els articles de ParlemClar.cat, pots subscriure't aquí:

Imatge XR

Autor: Xavier Roig

Xavier Roig i Castelló (Barcelona 1957), enginyer i MBA. Ha estat directiu de diverses empreses multinacionals de tecnologia. Actualment treballa com assessor d’empreses internacionals. És i ha estat membre de diversos consells d’administració internacionals i nacionals entre ells l’ICF i el Port de Barcelona. Ha col·laborat en els diaris Avui, Nació Digital i Ara. Actualment col·labora a Via Empresa. Ha publicat els següents llibres a l’editorial La Campana: El gastrònom accidental, Ni som ni serem, Entre l’Espanya i la paret, La dictadura de la incompetència i L’enigma rus.

16 respostes a «Per què Pedro Sánchez no ho fa malament»

  1. Home, benvolgut Xavier Roig, No comparteixo la seva opinio sobre Pedro Sanchez-Psoe.
    D’una banda, recordar que el Psoe es i ha estat,, els darrers 45 anys, el partit politic mès corrupte d’Europa. Si d’Europa. Aconsello recolllir o recordar les opinions de cancellers alemanys (cristiano-democràtes, socialdemocrates, liberals, verds,fins i to, bàvars, renans,d’Hambur, Colònia, Munich, Bonn, Berlin, Nuremberg, Stutgart, empresaris automovilistics i industrials alemanys, sobre els liders governants o desgovernants de l’Spain posst Franco. I en concret del Pedro Sanchez actual. Si, per fi, hi ha un president de govern espanyol que sap,es defensa i parla be directament dos altres idiomes estrangers.No com els seus precedents, necessitats de traductors i traditori simultàniament sempre. Per cert, precisem que no té ni somera idea ni voluntat d’aprenentatge curt o mitjà ni del català, ni de l’euskera ni del gallec, la qual cosa redueix enormement els seu grau de cultura dels diversos territoris amb idiomes propis diferents del castellà. I la forma de desgovern es alarmament anteuropea. Pregunteu a politics escandinaus, de centre Europa, de França, de Gran Bretanya, d’ALemanya, politics amb responsabilitat o responsables dels mèdia d’aquess paisos, ben diferents dels mèdia ecspanyols. El rigor en la informacio, no subordinacio a grans empreses o oligopolis, Pregunteu, potser també, als estats relativament novells de l’ex-Iugoslàvia (Eslovènia, Croàcia, els estats bàltics plenament independents, Ucraïna, Bèlgica, Holanda…. majoritàriament no passen de l’educat 5 sobre 10. Cert, es fa l’empàtic, però les seves mentides continuades ja son conegudes pels estats europeus de la Comunitat Europa i de la Otan. No té cap prestigi que arribi a notable, es a dir, repeteix massa vegades el diplomàtic -poc sincer- aprovadet, inconstant, giravolt cada 3 mesos, i sense solucionar els problemes greus històrics de les Espanyes (atur, manca d’inovacio creativa, manca de talent i de rigor en les administracions castellanes i espanyoles, manca de rigor, i de valors democràtics existents a la gran majoria de paisos i estats europeus. I el problema secular de l’Espanya colonial?(places africanes encara colonitzades, a diferència dels estats occidentals, masa força interior dels exercits excessius i ancorats en l’etapa dictatorial, de les forces policials estatals espanyoles,,,,i del poder mes elevat permès durant els 4 anys de Pedro Sanchez i del seu Psoe, ni socialista, ni democràtic, ni rigorós. I la plurinacionalitat espanyola -encara no reconeguda tampoc, com no reconèixer el Kosovo de manra supervergonyant- son defectes centenaris que no s’han mogut sota Sanchez, a l’igual que no es van moure un milla, ni 200 m., amb els seus antecessors a l’Espanya postfranquista i postdictatorial. I economicament, la centralitzacio abecta de jabocinisme, de madrilenyisme, de no respecte a les propies obligacions dels governs de Madrid (Consejo dle Poder Judicial no renovat, tampoc completat el Constitucional, passat a ser i seguir un addenda al partit majoritari, els decrets-ññei supernombrosos,com facilitar i gairebe obligar amb la força real de l’estat espanyol a les grans empreses i entitats bancàries catalanes, el respecte de criats a la gran banca espanyola, salvats diverses vegades i la destruccio voluntària estatal de la destruccio del subsector -majoritari-, realment de les caixes d’estalvi sota la banca espanyola endarrerida i oligopolista (vegeu les 400 caixes Sparkasse, les 15 fortes Caisses d’Epargne franceses resstructades diverses vegades però sempre eixstents i en desenvolupmanet, o les cooperatives de crèdit franceses, austiaques, alemanyes, mes potents que la banca privada d’aquests grans països i estats, i amb zero contrapesos de la banca privada espanyola monopolista. La porqueria del sector public espanyol,comparat amb els dels estats europeus, amb la seva respectiva dimensió, zon, tots, zeros patateros ssense fer cap canvi important i nececessari i unes administracions centrals i ministerials sobrecarregades de funcionaris que se succeeixen entre milers de families encistellades al segle XIX, i la manca de talent a les administracions publiques, un pecat mortal que fa moltes dècades que han superat totes les administracions de l’Europa de debó, de Gran Bretanya, Canadà, Usa,AUstràlia, etc., conreadors de talents extraordinaris al front dels 4 o 5 ministeris decisius (economia, secretari d’estat o exteriors, defensa, educacio, formacio professional) deixades de la mà de Deu o de Luzifer a les Espanyes. Res positiu de debo. Mes empatic,sense rigor ni encerts, ni cap mesura de canvi real, que no sigui el populisme d’esquerres del segle XIX amb que emfatitza de manera super antiquada, no nascua amb Sanchezm segur, pero tampoc gens modificades per aquest Sanchez que ja s’ha procupat i te portes giratòries a la Unio Europa quan sigui derrotats a eleccions o foragitat pel seu propi partit. Bon pensionista serà, un benefici personal, per saber dos idiomes i una certa empatia.Pero per al su estat, absolutament res de consistent, fins ara i pel temps que li queda.

  2. Per cert,avui (28 oct.),el que no ho fa malament, a confós Kènia amb Senegal devant el president de Kènia.

  3. Sobre el personatge espanyol de Madrid té totes les intencions, com els altres, d´esborrar l´independentisme. Una cosa és certa, com va dir un amic meu és el primer president espanyol que sap parlar anglès. Dit això, sempre les (teòriques) esquerres fan més mal a l´independentisme que les dretes. Quan hi havia el senyor del PP, tothom o gairebé estava en contra. Un partit d´aquí va fer un vaitot i va creure que seria diferent el Psoe-Gal-Calç viva. Doncs no. És pitjor perquè mentre els primers et deien a la cara que no hi haurà independència ni tan sols se´n pot parlar, el segon amb el somriure als llavis et diu que posarà una taula de diàleg per parlar de tot…menys d´independència.
    Té raó el Sr. Roig quan diu que els catalans menyspreen els enemics. Doncs, ja ho digué l´Aznar: abans rebentarà Catalunya que Espanya, perquè si cal ja se n´encarragan ells de fer-ho. Sembla mentida que els catalans que fan de dirigents no ho vegin. O no ho volen veure? Franco va dir que ho deixava ben lligat i aquí se´n van enriure tot dient que, allò que havíem “assolit” amb democràcia, ja no faríem marxa enrere. Doncs mira, ara el sistema ha posat en moviment els jocs de paraules com: antifeixisme, antinazi, antisupremacista, antiracista, etc. Sempre se n´havia parlat poc o molt, però no amb aquesta agressivitat que fa espantar encara més el català, prou covard o tímid si voleu, per no aixecar més la veu que al coll de la camisa.
    Tinc un amic que fou President de l´Ateneu de l´Hospitalet que l´han citat, un jutge, a declarar per un tuit “de caràcter racista”. Mentre que aquell que va dir que voldria matar 26 milions de persones, és un acte de llibertat d´expressió. La gent no veu que Espanya té el deliri d´exterminar els catalans. Qui hi hagi a Madrid tant se val. N´hi han amb cara d´enfadats i n´hi ha amb cares amables. Aquest que tenen ara és dels segons i a més, preparat. O molt més preparat dels que hi havien abans. Per això és més perillós per Catalunya. El meu mestre Daniel López em deia: no vull grillons d´esclavatge de flors i randes. Vull els grillons de ferro fort. Els primers afebleixen, afemellen i t´adormen. Els segons fan bíceps, trempen i trenquen les cadenes. Ho he escrit exactament tal com ell em va donar els seus escrits inèdits, sense tocar un punt ni una coma. I així també ho crec jo.

    1. Participo Jordi Romaguera del vostre plantejament i valoració. Espanya actua sempre amb doblez que per ells és signe de intel.ligència, mai amb la veritat que els fa fàstic. Quan actua “sense violència” i ataca per l’esquerra, fa més mal perquè aprofita molt millor la candidesa política catalana i ens divideix a fons. Després ataca per la dreta per poder rematar la feina. Molt bé la conclusió amb l’escrit de Daniel López. La conclusió de Xavier Roig penso que queda curta, volen liquidar la cultura i la nació catalana, no solsament l’independentisme. català

  4. No veig que sigui cap problema aquest “error” de “tots” el catalans. De fet és generalitzat. El que si està clar és que un individuo/a marcadament intel·ligent quan disposa de poder, pot arribar a actuar de la mateixa manera que un idiota qualsevol.

  5. Doncs, si comparem el Sr. Sanchez amb els anteriors caps de govern de tots dos partits que ha tingut Espanya des de la transició, jo diria que es el “menys pitjor” i que pot durar quatre anys mes, com a mínim.
    Això si, així que pot, ens aixeca la camisa als independentistes, però tal com diu l’articulista…Es la seva feina..! I nosaltres ens la deixem aixecar..! (potser que ens ho mirem..!)

  6. Molt bon DIAGNOSTIC, ben explicat i millor ESCRIT. Felicitats
    No soc fan del partit d’aquells socio-listos, de Creare 800 o 1000 puestos de trabajo (assessors i gent del partido) i la premsa (mimada) va posar 800.000.
    Com aquell que va enganyar als catalans amb allo del APOYARE EL ESTATUTO….
    Pero aquest Sr. Es ben plantar, parla idiomes, i es suposa que no han regalat: Titols i Masters
    Aixi que – tot i no ser dels meus, que cada cop estic mes desenganyat de tots – Com dieu – amb tot el que escriviu – l’hi ha tocat la Loteria C-19, fons i mes.

    Fins que no votem LISTES OBERTES. Diputats amb despatx obert x atendre ciutadans i deures al districte (com a França) o Votar cada 2 x 3 com a Suissa…
    Haurem de tragar amb el que decideixin els “mandarins” de cada secta…. Fet i fet com aquell Sr. Que mana amb ma de ferro gairebe 1.400 milions de xinesos.
    Salut i Sort

  7. Dubto que’l Sr.Sanchez tingui les virtuts,o semi-virtuts que l’articulista l’hi adjudica.En tot cas,el que es incontestable es que’s un mentider compulsiu,i aquesta característica el fa incompetent p’el càrrec que ocupa.D’altra banda,si el president del govern espanyol for un mico,els fons europeus arribarien igual,de la mateixa forma que si el president de la Generalitat fos un ximpanzè,els diners tramesos pes l’estat serien els mateixos.

  8. L’independència de Catalunya només la podem defensar els que estem d’acord amb aquesta opció política ino sembla gaire forta ara mateix. D’altra banda estic d’acord que el Sr. Sánchez és valent i té nivell polític, tal i com és de desitjar en els representants polítics.
    Sánchez defensa prou bé Espanya en l’àmbit europeu i i Ter nacional. Els catalans no tenim les mateixes plataformes. Hem de ser, doncs, encara més hàbils i més ferms.

  9. Entenc el fons de l’article i algunes de les coses que hi dius. Però tinc els meus dubtes sobre el nivell intel.lectual del personatge, a banda de ser entabanador nivell premium. Es va presentar a una reunió amb Macron i Merkel sense ni paper ni boli, quan els altres duien el seu ordinador personal …

  10. Mal començament de l’article quan diu “els catalans tenim…”. No trobo correcte parlar en nom de tot un col·lectiu en cap cas i menys quan a un ningú li ha atorgat aquesta representativitat. Sona a paternalisme tronat i un pèl narcisista.
    Com tampoc m’agrada quan massa vegades es parla del “poble” nomenclatura classista quan el que som és “ciutadans” amb totes les conseqüències.
    Crec que el plantejament dels raonaments de l’autor és incorrecte: El Sr. Sánchez no ho està fent bé, el que per a mi passa és que senzillament és un home amb una sort digna d’estudi que sap deixar-se portar per les circumstàncies que li són favorables i les sap vendre com a èxits personals. Però la sort s’acaba i algun dia els que l’han portat i el mantenen en el poder el faran fora com a una joguina trencada com han fet amb tants d’altres. I tot seguirà igual.
    I pel que fa a Catalunya, breu per no excedir-me, espero i confio en que ben aviat aparegui una alternativa als partits actuals capaç d’explicar les bondats de la independència amb números a la mà i que de cap manera sigui un club d’amics a la recerca d’ocupació a càrrec de la despesa pública. Gent sense ambició personal com no sigui la de la satisfacció del servei públic.
    La independència no deixa de ser un producte encara que soni potser malament. Penso que el que ens cal és explicar amb detall les seves bondats i perquè ens és necessària. I convencer als dubtosos que no va contra ningú si no a favor nostre, dels ciutadans de Catalunya. I per això no calen arguments històrics ni culturals. És pur negoci.
    I això no s’explica si no és amb un bon màrqueting.

  11. Home, aquest senyor Sanchez es, com deia la meva avia, un “embustero”. Aixo de que despres de pactar, et desdius, no es veu a Europa, sols a Espanya (almenys no amb tanta trampa i la celeritat per enganyar). Que es lo millor que pot produir Espanya? Si, evidentment, pero molt lluny de, diguem, la Merkel. Penso a mes que aqui hem tingut politics molt i molt millors, almenys mes a l’estil Europeu.

  12. Encertat article, que parla en definitiva de la idiota superioritat moral catalana, que no té remei perquè no hi ha pitjor misèria que la mental. Dit això, dues discrepàncies. 1) Jo no esperaria que el meu president de la Generalitat fes front a les ànsies independentistes de la Vall d’Aran, parli per vostè. De fet, si ho fes, em faria fàstic i vergonya. I no vaig amb el lliri a la mà. Sé com funciona el món i la violència cega i egoica del poder. Així ens va al planeta. Per això m’hi oposo. Detesto el supremacisme assimilador espanyol o del país que sigui. Per tant, si vull ser respectat com a català, hauria de respectar jo també la voluntat dels altres, en aquest cas els aranesos. 2) Pedro Sánchez no necessita cap posició ni òptima ni no òptima per liquidar l’independentisme, simplement perquè l’independentisme català organitzat avui no existeix, i quan vol treure el cap (i ara ni això és el cas), s’autoliquida. Per tant, senyor articulista, deixi’s de fantasies i parli realment clar.

Els comentaris estan tancats.