Problemes d’aigua: per què no parlem del turisme?

La memòria meteorològica es curta. Tendim a pensar que els incidents climatològics que ens afecten són primícia. No és així. El canvi climàtic és un fet, però no està demostrat que sigui el causant de tots els fenòmens que patim –no soc jo, qui ho diu; ho diuen els científics. Encara que se’ns presenten com a inesperats i sorprenents, els problemes d’aigua són congènits al Mediterrani. Sempre ha estat així, a la nostra àrea vital. A la novel·la en dues parts de Marcel Pagnol L’eau des collines (Jean de Florette i Manon des Sources), ambientada a la Provença, queden ben reflectits els conflictes seculars, sovint violents, que la carestia d’aigua ha provocat al llarg de la història.


El cas és que la gestió d’una aigua escassa és un tema recurrent. Si de veritat fóssim com els països petits en els quals ens volem emmirallar, hauríem fet del vici virtut, com Suïssa, que s’ha especialitzat en tuneladores, funiculars, etc. Ens hauria anat bé especialitzar-nos industrialment en aquesta àrea. És lamentable que La Caixa es vengués el 24 per cent de la seva participació a Aigües de Barcelona l’any 2014; vam deixar un sector estratègic en mans foranes. Encara que, tot sigui dit, la disponibilitat d’aigua al món no m’amoïna gaire. Va lligada a l’energia, i en el moment que el consum d’energia sigui sostenible i barat, la disponibilitat d’aigua serà il·limitada –a veure qui s’acaba els oceans!

Mentrestant, però, anem tirant fent-ne una mala gestió. I autoenganyant-nos, esclar; altrament perdríem identitat. Les autoritats s’han passat l’estiu advertint-nos dels potencials problemes de l’aigua. Que si malgastem per aquí, que si llencem per allà… Però algun mitjà s’ha aturat a analitzar els efectes del turisme sobre el malbaratament d’aigua? Si agafem les dades del 2019 –que són les més similars a les d’enguany, ja que el 2020-2021 vam patir la Covid– observarem que Catalunya va veure incrementada la població en mig milió de persones durant els mesos de juliol i agost –32,1 milions de pernoctacions durant aquests dos mesos. Això vol dir que la població catalana es va veure engreixada en el 7 per cent (dades de l’INE). A l’estiu som més gent a consumir aigua. Ara bé, ens comportem tots igual? No. Mentre que un ciutadà resident consumeix uns 132 litres per dia, un turista en consumeix entre 480 i 800 (revista El Ágora, Diario del Agua). I no parlem del tractament posterior d’aquesta aigua. O bé Catalunya té sobredimensionades les depuradores –el 7 per cent més, de mitjana, del que necessita–, o bé, en moments determinats, s’obren les comportes i es llença aigua bruta al mar. Ara bé, com i qui paga aquestes externalitats que genera el sector turístic català? Un cop més, descobrim que el nostre sector turístic està subvencionat. Tal com diu el senyor Ernest Cañada, «No vivim del sector turístic, sinó que el sector turístic viu de nosaltres». El Departament de Territori i Sostenibilitat, a proposta de l’Agència Catalana de l’Aigua, va aprovar un decret Llei que perllonga l’eliminació dels mínims de facturació del cànon de l’aigua per al sector hoteler durant els anys 2021 i 2022 (Decret llei 11/2021, de 27 d’abril). Tal com ho sentiu.

Permanentment se’ns martelleja dient que cal fer una certa reconversió dels models econòmics i esdevenir més productius i sostenibles. Impossible, amb un govern a la contra. Estem davant la típica xerrameca politicomediàtica que ens ha desprestigiat i ens ha convertit en un país exemple de la verbositat hispana. I a més, d’una mediocritat extrema. És cert que tots els governs estan subjectes a lobbies: industrials, farmacèutics, bancaris… fins is tot armamentistes. Ja els voldria jo per a nosaltres. Perquè, si mai els preguntessin «I tu, a quins lobbies de pressió cedeixes?», els governants catalans haurien de respondre: «Al de terrasses de bar i al de taxistes». Això sí que és prestigiar Catalunya, la resta són punyetes!

La societat ha aconseguit limitar l’actuació de determinats sectors denunciant els perjudicis que causaven al medi ambient. S’ha aconseguit que les activitats industrials pràcticament no alterin l’entorn mentre creen llocs de treball de qualitat. Hauríem d’anar canviant la nostra percepció del turisme de masses. Perquè no només contamina en el sentit tradicional del terme, sinó que, a més, destrueix l’hàbitat humà i territorial. Els ingressos produïts pel turisme no ho són tot i, a més, formen part d’un fals mite. Recordeu que les comarques més pobres són les turístiques –llegiu No sortir de pobres. No es pot seguir acceptant un empresariat que justifica les seves actuacions partint d’una activitat perjudicial per a l’entorn i que fa una contribució dubtosa a l’economia. Perquè, posats a fer, el cultiu de droga i la prostitució també generen negoci.

Som sensibles als medis naturals. Ens molesta que algú alteri l’ecosistema del gall fer o de la llúdriga, o de les àligues. Em sembla bé i ho defenso. Però, de veritat ens podem quedar indiferents quan el govern col·labora, tot subvencionant-los, amb tots aquells que modifiquen i destruieixen l’ecosistema mediambiental, social, cultural i nacional de les nostres poblacions?


Un grup de turistes cretinitzats al bell mig d’una plantació d’espígol, a la regió de Niça

Si vols rebre per correu electrònic els articles de ParlemClar.cat, pots subscriure't aquí:

Imatge XR

Autor: Xavier Roig

Xavier Roig i Castelló (Barcelona 1957), enginyer i MBA. Ha estat directiu de diverses empreses multinacionals de tecnologia. Actualment treballa com assessor d’empreses internacionals. És i ha estat membre de diversos consells d’administració internacionals i nacionals entre ells l’ICF i el Port de Barcelona. Ha col·laborat en els diaris Avui, Nació Digital i Ara. Actualment col·labora a Via Empresa. Ha publicat els següents llibres a l’editorial La Campana: El gastrònom accidental, Ni som ni serem, Entre l’Espanya i la paret, La dictadura de la incompetència i L’enigma rus.

4 respostes a «Problemes d’aigua: per què no parlem del turisme?»

  1. Es malbaratament de l’aigua el fet d’haver instal·lat dutxes a totes les platges, on els banyistes es poden dutxar tantes vegades com vulguin? Es malbaratament de l’aigua l’existència de tantes piscines a Catalunya, per exemple pel que diu la televisió, a Sant Cugat? Es que no podem passar sense una piscina? Es malbaratament l’aigua que es destina a “netejar” de salinitat totes del barques que tenim a tants clubs nàutics, especialment els mesos d’estiu? Son uns exemples senzills i visibles per tothom aquests malbarataments. O no? N’hi ha d’altres, evidentment.

  2. Una de les coses que m´ha agradat de l´articulista és que diu: qui s´acabarà l´aigua dels oceans!
    Un servidor que és llec en aquest tema d´avui -i de tant altres-, sempre he pensat que si el món, amb números rodons són un 25 % de terra i un 75% d´aigua, com pot ser que no n´hi hagi! Cal fer d´alguna manera per convertir l´aigua salada amb aigua potable. Sé que hi ha les dessalinitzadores però no deuen fer gaire cosa quan un hom veu aquests “deserts” a Catalunya, especialment a ponent que sembla fang dur de segles.
    Quan una cosa no n´hi ha, no es pot obtenir o bé no la podem haver, llavors sí que es complica la cosa, però quan n´hi ha, quan en tenim malgrat es pugui fer servir o no, llavors el que cal es potser transformar-la, perquè ja hem quedat que d´aigua n´hi ha.
    Quan al turisme no puc opinar perquè no hi entenc. Sí que sé que l´actual Govern “nostre” lluita en contra en moltes coses. No sé si ho fa en l´aigua però podria demostrar que ho fa amb la llengua. Com ho va fer el Barça ahir quan vaig anar a l´estadi per ajudar la malaltia de l´ELA, i per recaptar diners no els importa de fer-ho en castellà. LLavors què volem? La llengua o euros? Perquè es podria tenir les dues coses si es fessin ben fetes les coses però no hi ha voluntat. El que no sé és el perquè!

  3. Ni medi ambient, ni aigua, ni cultura, ni llengua ni històries. El rotllo de la immensa majoria de catalanets és l’afarta’m i digue’m moro, i d’aquesta estupidesa destructiva, miop i mancada total d’autoestima no els treuràs mai. Per això continuaran votant als “Nostres”, o sigui, als paràsits inútils autonomistes de sempre . Ja pot anar predicant l’articulista. Res a fer.

  4. Sempre m’ha fet molta gracia el comentari;“el benefici que representa el turisme per Catalunya i bla bla bla”.Per Catalunya?.Per els catalans?.Per mi,molèsties i ni un euro.

Els comentaris estan tancats.