Turisme, eina de destrucció massiva

Sembla acceptat que el missatge que desprèn El Guepard (Il Gattopardo), de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, és que cal que tot canviï per tal que tot romangui com estava. Encara no s’ha publicat la novel·la catalana sobre la nostra societat actual. El missatge podria ser perfectament «Cal que res canviï per tal que tot continuï anant a pitjor». Si n’hem passat, de situacions, d’ençà de la Gran Recessió que va començar el 2007-2008! Aviat farà quinze anys de l’inici d’aquella crisi, i quan encara no ens n’havíem recuperat ens va enxampar la pandèmia. Hem estat rescatats, hem rebut ajudes a cabassos… I tot dels nostres socis de la Unió. Doncs res. L’arrogància continua. Ens neguem a canviar. No em sorprenen gens –de fet, ningú que conegui una mica el país se n’hauria d’estranyar– les reticències dels frugal (Àustria, Dinamarca, Països Baixos i Suècia) a donar-nos ajuts. Jo, si fos ells, no afluixaria ni un euro.

 

Durant la pandèmia tot semblava apuntar que s’obria una finestra per reflexionar sobre el model productiu català actual, basat en un declivi de la indústria i un increment del turisme i altres serveis de baixa productivitat. Molts vam advertir que no ens enganyéssim, que aquest país és immobilista i facilot. Doncs la vam encertar. He llegit algunes declaracions de responsables del sector turístic i no sembla que cap autoritat estigui disposada a cridar-los l’alto –bé, de fet no hi ha cap autoritat que cridi a res. Els responsables del turisme barceloní diuen que per descomprimir la ciutat el que cal és emmerdar la resta del país –els Jocs d’Hivern en són una bona mostra. Mentrestant, els «experts del sector» –m’agradaria saber d’on ingressen aquesta gent els diners per posar el rostit a taula– ja comencen amb els mateixos oxímorons que han estat fent servir durant dècades. Fins ara parlaven de «turisme de qualitat», que és com parlar de «prostitució virginal». Ara fan un pas més i comencen amb idiotades de més envergadura: «turisme tecnològic». De quina tecnologia parlen? De la que s’empra per emplenar els toritos de sangria que es venen a les botigues dutty free dels aeroports? Ep, poca conya, que es manufacturen a l’Empordà!

Com en tots els casos on el benefici particular prima, els individus que expel·leixen aquestes poca-soltades apel·len a l’interès general. A la riquesa que es genera. Els gabinets d’estudis i associacions vàries que diuen que analitzen el país s’haurien de dedicar precisament a desmentir aquestes insensateses. Jo ja vaig aportar dades, que podeu trobar als següents articles de Via Empresa: «Torna el turisme» i «No sortir de pobres». Allí podreu comprovar que les comarques i ciutats més pobres del país són aquelles on el turisme té una importància principal. Sabeu quina és la renda disponible per càpita anual de la Conca de Barberà? 16.500 €. La del Bages 17.300 €. Mentre que la de l’Alt Empordà és de 14.700 €. La riquíssima Cerdanya? 15.800 €. Mentre que el Ripollès la té de 17.600 €. No havíem quedat que l’Empordà era riquíssima gràcies al turisme? I de la Cerdanya, què me’n dieu?. Més dades: la renda familiar disponible a Lloret de Mar és de 12.300 €; la de Roses, de 13.000 €, i la de Salou de 13.600 €. A Montblanc, en canvi, és de 17.100 €; i a Tremp, de 16.100 €. Sisplau, prou d’enganyar. Si el turisme signifiqués riquesa, Grècia seria la primera potència europea i els tailandesos no viurien a la misèria.

Més enllà dels aspectes purament econòmics, hi ha consideracions de país, de societat i de comportaments socials. Que el turisme dona ingressos? Sí. Com la prostitució. Si no, que ho preguntin als de la Jonquera. O als talibans, que es financen produint droga. Una societat seriosa que pretén pintar alguna cosa a Europa, i no només xuclar-ne subvencions, ha de ser una societat amb ciutadans professionals, cívics i formats. I el turisme representa tot el contrari: nul·la professionalitat, falta de civisme –el turisme de masses ve a Catalunya a descordar-se– i treballadors sense formació. Per afegitó, no sembla que s’apliqui el concepte de sostenibilitat en el sentit ampli. El turisme contamina en el sentit literal –que ens expliquin els que tracten aigües residuals com s’ho fan–, i a més malmet l’entorn i el paisatge. Que no se n’adona ningú, de com s’ha destruït la costa catalana? Els estrangers venen perquè fa sol i poden beure sangria en un ambient permissiu. Però els nostres pobles són horripilants. Jo no he vist pobles tan lletjos enlloc d’Europa. Per no parlar de la pena tan gran que fa comprovar que entre les nostres preocupacions no hi ha la preservació del nostre propi ecosistema humà. Ens amoïna no alterar l’entorn de la llúdriga –cosa que defenso aferrissadament–, i mentrestant ens passem per l’aixella l’entorn dels habitants de la Barceloneta. De la destrossa cultural, lingüística i nacional que ha propiciat el sector hostaleria i turisme també n’he parlat amb més deteniment en un altre article, «Crònica d’una autodestrucció anunciada (i III)», i per tant ara no m’hi estendré.

Fa unes setmanes, en una reunió amb uns empresaris de catalanitat impecable, em van preguntar què era el que més em preocupava. La resposta va ser fàcil: observar com se’ns esmicola el país entre les mans i certificar que cap mitjà de comunicació ho denuncia.

Nota: Les xifres que detallo les trobareu aquí, a l’IDESCAT.

Si vols rebre per correu electrònic els articles de ParlemClar.cat, pots subscriure't aquí:

Imatge XR

Autor: Xavier Roig

Xavier Roig i Castelló (Barcelona 1957), enginyer i MBA. Ha estat directiu de diverses empreses multinacionals de tecnologia. Actualment treballa com assessor d’empreses internacionals. És i ha estat membre de diversos consells d’administració internacionals i nacionals entre ells l’ICF i el Port de Barcelona. Ha col·laborat en els diaris Avui, Nació Digital i Ara. Actualment col·labora a Via Empresa. Ha publicat els següents llibres a l’editorial La Campana: El gastrònom accidental, Ni som ni serem, Entre l’Espanya i la paret, La dictadura de la incompetència i L’enigma rus.

6 respostes a «Turisme, eina de destrucció massiva»

  1. Rellegint algun article sobre infraestructures en general, en sortia un que parlava del sobrecost de la línia 9 de metro. L’altre dia una plataforma reclamaven/proposaven un impost diari de 4€ dia, per circular per la ZBE per finançar, millorar i fomentar l’ús del transport públic. No tenir els millors o “els no tan dolents”, més gent vinguda d’una realitat esbiaixada, genera aquest tipus de… (escriviu aquí l’adjectiu qualificatiu que més us agradi). Aquests milions llançats, no serien suficients per jutjar els responsables? Com en el del turisme, manca més consciència de la gent, ja que aquesta irresponsabilitat els surt de franc.

  2. No s’hi escarrassi, senyor Roig. El seu article tan necessari resulta malauradament innecessari. Perquè no hi ha absolutament res a fer amb els catalans. La misèria mental i moral del país permet tot el que es pot veure quan la miopia es d’infinites diòptries. No hi veuen més enllà dels nassos que la mesquinesa del curt termini i l’afarta’m i digue’m moro els permet. País de miserables. Per això tornaran a votar els de sempre. Els donen el que volen, car no són més que el reflex exacte del tarannà del votant català. Cap diferència.

  3. A Menorca el GOB fa el que pot defensant aferrissadament un model turístic sostenible i d’acord amb la Reserva de la Biosfera però com sempre els poders fàctics de les cadenes turístiques i la dreta política no en volen saber res. Veurem com acaba tot plegat. Gràcies per l’article que el faré arribar als meus amics.

  4. El fet més dolorós és que el país se´ns esmuny de les mans mentre la majoria no fa res i una minoria fem o podem fer poc. No hi ha setmana que no ens passi una de grossa i els polítics sembla que estiguin entretinguts en altres temes menys importants.
    Que el turisme ho ha anat rebentant força coses és perquè se li ha permès. El capteniment de la gent, per dissort, és el que veu fer als altres. Si aquí van deixar barra lliure era “normal” que el resultat hagi estat el que tenim.
    Quant al “turisme tecnològic” sembla que n´hi hagi d´haver de moltes classes. El que cal és que sigui proporcionat i sàpiguen conviure talment com els nadius, tot i que aquests, molts cops, també n´haurien d´aprendre.
    Deia, que el “turisme tecnològic” em recorda aquí a l´Hospitalet que ens van compartimentant com un mango servit a taula a daus. Resulta que algú se li va ocórrer de fer “el barri econòmic” ells en diuen ara districte perquè fa més senyor. I un servidor va dir ens aniran partint i repartint l´Hospitalet a daus, també i faran els barris per temes com un parc temàtic. (Ho tinc escrit abans que poassés).Tal dit, tal fet. Ara ens trobem amb “el barri cultural”, ai! el districte cultural. Tot el que li sobra a Barcelona, la Sra. Marín, ho arreplega perquè ja tenim fama d´escombriaires. I és clar, després continuaran fent un altre barri, perdó! districte, amb un altre sector, i fins deixar l´Hospitalet com el parc temàtic que van transformant. Quan jo era xiquet al nostre barri tenia de tot. Excepte cinema d´estrena i poder arreglar les plomes estilogràfiques que s´havia d´anar a Barcelona. Per la resta no calia sortir de l´Hospitalet. Passa que, el nivell mental de la ciutadania (aquí poseu-hi de 0 al 10 el que creieu), és del mateix nivell que els membres del consistori del nostre poble. Per tant, l´escola que hi ha a l´Hospitalet de restauració, la majoria ja falla només de posar-hi els peus perquè la majoria de cambrers que surten “formats” no saben o no volen parlar en català. Com podem esperar que siguin bons professionals si ja comencen per no entendre la gent que han de servir?

  5. Donat que sembla impossible millorar la qualitat del turisme, potser hauríem de plantejar-nos tenir bones escoles de professionals dels sector i incentivar la contractació d’empleats qualificats.
    Un exemple, els xiringuitos de platja: per què NO HAN de contractar cambrers titulats? Doncs perquè el plec de condicions de l’ajuntament que els adjudica no ho incorpora.

Els comentaris estan tancats.