Ucraïna, una guerra extemporània i que corre pressa

En articles anteriors he explicat que l’actual confrontació bèl·lica a Ucraïna és un conflicte larvat. Una de les conseqüències de no haver fet els deures quan va desaparèixer l’URSS. Probablement llavors no es van donar les condicions. Tanmateix, sí que hi ha hagut oportunitats d’ençà del nomenament de Putin com a president de Rússia l’any 2000. Quan Napoleó va fer afusellar el duc d’Enghien, el truculent Fouché –ministre de la policia– ho va criticar. No pas per injust. Va pronunciar la seva famosa frase: «És molt pitjor que un acte malvat. És un error». Tenia raó. Sovint els errors deriven en conseqüències molt més perjudicials que no pas determinats actes perversos. Doncs bé, no haver-nos fet nostre Putin –no haver-lo atret cap als interessos europeus– ha estat un error. I aquest error ara es paga a un preu molt alt: una guerra que hem de mirar que s’acabi al més aviat possible.

És difícil, però davant d’un conflicte armat d’aquestes característiques convé no prendre-hi part emocionalment, perquè les emocions no salven vides. Intentar resoldre aquesta guerra entenent-la com una confrontació entre bons i dolents és la millor manera de no arribar enlloc. La invasió de Putin és molt pitjor que un acte malvat. No tenia cap dret a sembrar la mort i la destrucció a Ucraïna. I el seu error acumula errors de molts altres, com he dit. Errors que convé esmenar al més aviat possible. Ara bé, tenim tots el mateix interès a l’hora d’aturar el conflicte i evitar tants perjudicis com sigui possible?

El que més urgeix és aturar la mort de persones. I això requereix un alto el foc. Però un alto el foc –condició prèvia per a qualsevol negociació– difícilment tindrà lloc si no s’accepten determinades bases per part de totes dues parts. Jo diria que l’interès que s’arribi a aquest punt no està repartit de manera igual entre els occidentals. I tendeixo a pensar que hi ha més interès entre les parts en conflicte –Ucraïna i Rússia–, que entre nosaltres. I això és així perquè, em permeto recordar-ho, en el pecat original hi som tots nosaltres, occidentals.

Observo els anglosaxons i els veig com una mena de hooligans que en lloc de calmar els ànims es dediquen més aviat a excitar-los. I em sap molt greu dir-ho, ja que jo soc proamericà i proatlantista. En el cas dels americans, això és així perquè estan governats per un president esbravat que, al meu entendre, no està prou capacitat ni té prou energies per afrontar els conflictes que té al davant –personalment, em sembla el més gran valedor del retorn de Trump. El primer ministre britànic el veig més aviat com un eixelebrat. Un individu intel·ligent, però un bocamoll perillós. El cas és que els anglosaxons s’han limitat a advertir del perill Putin, sense fer res per amortir-lo. I no em puc treure del cap el seu potencial interès a fer créixer la seva indústria armamentista –fent servir l’OTAN– i la seva indústria energètica, venent-nos als europeus el gas que sempre han intentat que no ens arribés de Rússia –el boicot al Nord Stream 2, el gasoducte que ha de fer arribar el gas a Alemanya pel Bàltic, és prou eloqüent. En resum, el món anglosaxó s’ha dedicat, curiosament, a exaltar els ànims d’Ucraïna en tot allò que sabien que podia irritar Rússia; per exemple, l’entrada a l’OTAN. Ho porten a l’estómac. Als europeus aquesta guerra ens incomoda. Està tenint lloc al cor del continent i afecta els nostres interessos. Aquest conflicte ha fet que ens despertéssim de la nostra letargia diplomàtica. Ens hem adonat que els nostres interessos han estat mal defensats els darrers decennis. Ara la imatge exterior ha de ser d’unitat amb els britànics i els americans, però la solució, com he dit, no l’aportaran ells. A través de la premsa estrangera podem copsar que les converses del president Macron i del canceller Scholz –amb la col·laboració del primer ministre Draghi– amb Putin són continues. I discretes, com cal. Fixeu-vos que mentre que el president Biden i el primer ministre Johnson es dediquen a insultar Putin i a escalfar els ànims titllant-lo de criminal de guerra i reclamant un judici internacional, els principals líders de la Unió Europea (UE) –excepte el tararot d’en Borrell– s’estalvien qualsevol excés verbal. I és que els nostres interessos tenen ben poc a veure amb els dels anglosaxons. Vegeu, si no, per on van les finances estrangeres a Rússia .

Aquesta guerra ha de durar poc, el mínim possible. D’entrada, com he dit, per estalviar morts. Però també perquè, com més s’allarguin les hostilitats, més odis i rancúnies es generaran. I això no ens convé. Tant si ens agrada com si no, haurem de col·laborar amb Putin. La UE no pot viure d’esquena a Rússia. Nosaltres ens hi hem de sentir còmodes i els russos també. Sabem, per experiència, que el comerç porta la pau. Demonitzar Putin és un sense sentit, per molt just que sigui. Haurem de fer-li concessions, i, per tant, els governs de la UE no poden enverinar l’opinió pública fins a l’extrem que després es reboti contra qualsevol acord. Tancar aquest conflicte corre pressa.

Si vols rebre per correu electrònic els articles de ParlemClar.cat, pots subscriure't aquí:

Imatge XR

Autor: Xavier Roig

Xavier Roig i Castelló (Barcelona 1957), enginyer i MBA. Ha estat directiu de diverses empreses multinacionals de tecnologia. Actualment treballa com assessor d’empreses internacionals. És i ha estat membre de diversos consells d’administració internacionals i nacionals entre ells l’ICF i el Port de Barcelona. Ha col·laborat en els diaris Avui, Nació Digital i Ara. Actualment col·labora a Via Empresa. Ha publicat els següents llibres a l’editorial La Campana: El gastrònom accidental, Ni som ni serem, Entre l’Espanya i la paret, La dictadura de la incompetència i L’enigma rus.

Una resposta a «Ucraïna, una guerra extemporània i que corre pressa»

  1. D’acord, però em ve al cap aquella frase de Churchill a lord Chamberlain amb motiu de la cessió dels Sudets a Hitler per l’acord de Munich: “Entre el deshonor i la guerra, vos heu triat el deshonor, doncs ara tindreu el deshonor i la guerra”…

Els comentaris estan tancats.